MOLLERUSSA 27/07/2018. CONCERT EL PRÍNCEP DE LA TENORA. RICARD VILADESAU. CENTENARI DEL SEU NAIXEMENT
Mollerussa acollirà el divendres 27 de juliol a partir de les 10 de la nit un extraordinari concert de música per a cobla i sardanes que ha preparat la cobla Reus Jove sota el nom de
EL PRÍNCEP DE LA TENORA. RICARD VILADESAU.
CENTENARI DEL SEU NAIXEMENT (1918 – 2018)
Serà en el marc incomparable de la Casa Canal de Mollerussa, on la cobla Reus Jove oferirà un selecte repertori dedicat a glossar la figura del mestre Ricard Viladesau i Caner del qui l’any 2018 es celebra el centenari del seu naixement. És per això que la Cobla Reus Jove ha preparat una proposta musical basada en la figura d’aquest gran compositor, ensems que fou un dels grans divos de tenora al segle XX, fins al punt que una figura mundial de la música com Pau Casals l’adjectiva amb la ja popular frase de Príncep de la tenora. En ell, com a tenorista, es conjunten tota la dolçor, força i expressivitat que pugui aconseguir-se del popular i típic instrument català.
En la seva faceta de compositor Viladesau va saber destriar a voluntat aquesta riquesa de llenguatge musical que pot oferir-nos la cobla. Dintre d’aquesta àmplia gamma de composicions podem trobar els dos extrems de la qual són les dites sardanes de concert i les considerades només per a ballar, però en la seva música podem trobar una fusió excelsa per saber també, combinar els dos estils de forma magistral en una sola sardana. Sardanes en les quals ha demostrat el seu grau d’inspiració i ampli coneixement de la cobla, en dotar-les d'una acurada instrumentació: Girona 1808, Alt Empordà, Flors a la Moreneta, Marona, Selva i Empordà, En Jordi...
Capítol a banda mereixen les seves obligades. Amb títols com Oca amb naps, El tutut de l'avi, Sal i pebre, Impetuosa, Llibertat, El carrilet, Me la dedico, Pic, repic i repicó, L'avi Enric, Cala s'Alguer, A en Josep Coll, A en Ramon Rosell, Aquell rossinyol... ofereix bons exemples de sardanes escrites per al lluïment d’un instrumentista determinat. Va treballar àmpliament tots els instruments de la formació escrivint sardanes de lluïment per a gairebé tots els instruments de la cobla.
Us presentem un espectacle que basat en la música per a cobla i les sardanes del mestre Ricard Viladesau on repassarem algunes de les seves millors composicions, s’aniran interpretant títols de la seva extensa i àmplia producció amb unes acurades explicacions de les seves particularitats, anècdotes o motivació per les quals foren creades.
També cal esmentar música de ball, boleros i havaneres molt populars com Enamorado del mar, El mar y tú, Gavina bonica o Ullets verds. A més va compondre cant coral i música de cobla com Danses Catalanes, un vals per a cobla (va de vals) o el pasdoble Fragància.
S’intercalaran en el programa, algunes de les sardanes emblemàtiques del mestre Ricard Viladesau, amb títols de caire més popular, algunes de les obres que foren mereixedores d’un premi de composició i sardanes de lluïment. Amb aquest concert homenatjarem la figura d’aquest músic calongí, tot aprofitant que enguany commemorem el centenari del seu naixement.
Per aquesta ocasió s'ha preparat un espectacle que serà estrena absoluta, i comptarà amb el mestre Francesc Gregori i Pons, director titular de la formació, al capdavant del concert que tot seguit us en fem una petita sinopsi:
El concert constarà com és habitual de dues parts. Donat que el seu material com a
compositor gaudeix d’una àmplia i nombrosa quantitat d’obres de gran qualitat
artística i musical hem tingut una gran dificultat en fer la tria.
Finalment ens hem decantat per motius o petits detalls
que fan que cadascun de les sardanes siguin diferents o especials, i les
interpretarem per ordre cronològic de la data de la seva estrena.
PROGRAMA DEL CONCERT:
Primera part:
Ø records de torre valentina [1933] (SARDANA) Viladesau
comptava amb només 15 anys i actuava a les files de la cobla La Principal
Calongina a la que havia debutat amb el flabiol i el violí a l’edat de 14
anys. En aquesta primera època escriu la
primera sardana. Durant molts anys (la guerra civil pel mig) s’havia donat per
perduda o extraviada. En aquella època les sardanes es copiaven de forma
manuscrita i s’hi acostumava a posar el segell del compositor. Curiosament
després d’una intensa recerca, afortunadament han aparegut uns papers
manuscrits de puny i lletra del mestre Viladesau en un arxiu de sardanes i
música per a cobla. Es tracta de la seva òpera prima. La sardana com ell mateix
descrivia, era senzilla però se li ha de reconèixer un valor històric i anecdòtic.
Malgrat no ser gaire balladora, presenta alguns elements musicals de gran
interès, més si tenim en compte que es tracta d’un jove adolescent de només 15
anys. A més a més, encara s’hi veu certa influència de les sardanes i ritmes
emprats als anys 20 i 30 a l’empordà (amb els grans mestres Bonaterra, Vicens
Bou, etc...)
Aquesta composició fou dedicada a un lloc de la
població, de gran bellesa, un indret vora el mar que ha esdevingut turístic per
excel·lència, ens referim naturalment a Torre Valentina. Viladesau encetava
així un camí com a compositor que el portà a escriure més de dues centes
sardanes, havaneres, boleros i un gran nombre d’arranjaments de ballables i
peces de concert per a orquestra.
Ø CALONGINA [1949] (SARDANA) Les sardanes de Viladesau són interpretades arreu del
país, ha assolit ja un èxit ben remarcable. En aquella època (1949) ja destaca
com a primer tenora de la cobla orquestra Caravana. Les altres cobles
s’interessen per la seva música i l’hi demanen les partitures de les seves
sardanes, que són interpretades amb l’aplaudiment general i la complaença dels
músics. És el moment de compondre una sardana dedicada al seu poble: Calonge
Ø GIRONA 1808 [1963] (SARDANA) Aquesta
sardana és una de les més aconseguides de Viladesau i glossa en forma musical
els fets de al conflagració de la guerra de la Independència, que es produí a
Girona, amb els seus famosos setges de la ciutat, que comandada pel general
Àlvarez de Castro va lluitar fins a l'extenuació, abans de ser envaïda per les tropes
napoleòniques. En aquesta obra, de caire guerriller, sorgeixen tota una sèrie
de ressons que evoquen aquest fet històric i en la música s'hi poden escoltar
fragments del nostre himne Els Segadors, i de l'himne francès de La Marsellesa.
Fou estrenada en plena dictadura franquista l'any 1963 i en la seva primera
audició pública, hi havia el governador civil, i com a autoritat de l'època va
identificar les melodies dels segadors i de la marsellesa i valia empresonar a
tots els músics de la prestigiosa cobla La Principal de la Bisbal. finalment
tot va quedar en un ensurt majúscul.
Una obra que ha estat moltes vegades interpretada
per a una o dues cobles, i que te una força musical considerable. S'ha
escoltat també acompanyada de timbales que li dónen més impacte i existeix una
versió instrumentada per a gran banda simfònica.
Ø GIRONA A PEP VENTURA [1965] (SARDANA) Viladesau ha
dedicat algunes de les seves sardanes a glosar i homenatjar la figura de Pep
Ventura. Aquesta composició fou premiada en el concurs de música convocat per
la ciutat de Girona l’any 1965 i en ella Viladesau hi expressa els seus
sentiments vers la figura del primer gran tenora de la història moderna de la
cobla. Qui fou introductor amb d’altres músics de l’època de la tenora a la
formació de la cobla. Fou premiada amb el segon premi del concurs “la sardana
de Girona” convocat per Ràdio Girona i també guardonat per l’Obra del Ballet Popular
en el dia de la Sardana.
Ø JORDI I JUDIT [1973] (sardana obligada
de tenora i tible) En Jordi i la
Judit són els dos néts que corren per la casa i són l’alegria de la família.
L’avi Ricard no pot pas deixar passar l’ocasió per dedicar-los una agradable
composició musical en forma de sardana. És una sardana plena de força i amb
passatges de molta potència per part del metall, però els dos marrecs estan
representats per la tenora i el tible. És una sardana obligada de tenora i
tible, i amb molta feina per a tota la cobla.
Ø viladesau i el mar [2009] (suite) INstrumentació d’antoni mas i bou Una
faceta important a la vida musical del mestre Viladesau, fou la de compositor
de ballables (tot i que possiblement no és una tasca gaire coneguda). Destaquen
títols com Enamorado del mar, El mar y tu, Gondolero de amor, etc…
Ell és autor de boleros
famosos que més enllà de l’orquestra on tocava ell, també foren interpretats
per cantats famosos de l’època com Jorge Sepúlveda i van participar amb els
cantants Josep Casanovas i Linda Vera al “Festival de la Canción Latina”
celebrat a Gènova el 1954 on va resultar-ne
guanyador.
VILADESAU I EL MAR és un arranjament molt ben
aconseguit d'Antoni Mas Bou que recull els boleros i ballables més populars
compostos per Ricard Viladesau. Hi podreu trobar música del propi Antoni Mas
amb Viladesau i el mar, i les
composicions “El mar y tu”; “Gavina
bonica” i “Enamorado del mar” Tot seguit uns
n’oferim un petit tastet.
Segona part:
Ø EMPORDANIA [1980] (SARDANA) Aquesta
sardana fou presentada al concurs de composició Francesc Basil de Figueres
l’any 1980 i que fou guardonada amb el primer premi ex-aequo juntament amb
Ramon Vilà i Tomàs Gil Membrado. Les tres composicions es van repartir el premi
a parts iguals. Viladesau demostra la seva tècnica musical que, sumada a
una prolífica inspiració, ens ofereix una obra de gran rang artístic. En ella
apareix un tema presentat per la tenora i un segon tema interpretat pel tible,
que en el fort final barreja magistralment. És una sardana que fa molts lustres
que no s’interpreta i que ha restat injustament oblidada als arxius.
Ø en peret “barretó” [1984] (sardana obligada de
flabiol) ens trobem al 1984 i la cobla-orquestra Els
Montgrins celebren el seu centenari. El seu fundador havia estat en Pere Rigau
“barretó”, bon compositor i insigne flabiolaire, el mestre Viladesau va
sumar-se a l’efemèride i va compondre aquesta sardana, alegre, balladora i de
lluïment del seu primer instrument: el flabiol. Justament aquest 2018 s’escau
el cent cinquanta aniversari del naixement del Peret Barretó.
Ø niu d’amor [1985] (SARDANA) Algú potser s’atreviria a dir la frase “no hi ha color”. El públic assistent al
concert, dempeus, aplaudeix amb deliri i exaltació. El jurat compost per
eminents músics coneixedors de la cobla, l’han donat guanyador. El públic també
i a més a més, l’aclamen. Es tracta de la sardana Niu d’amor, que obté el doble
guardó (jurat musical i públic) en el memorial Conrad Saló, del concurs musical
que es celebra a la Bisbal d’Empordà. Té una romántica i molt inspirada lletra
del seu amic Josep Martí i Clarà (en “bepes”). Aquesta sardana, a la plaça als
aplecs o als concerts sonarà perfectament orquestrada, deliciosament sensitiva
i melodiosament harmònica. Ha estat una de les composicions més reeixides i
completes del mestre Viladesau.
Ø L’EMPORDANET [1988] (SARDANA) Aquesta sardana
fou premiada a Figueres, en els premis Francesc Basil de l’any 1988 i és
dedicada a Josep Pla. Aquest nom de l’Empordanet, referit a allò que és la
comarca del Baix Empordà el va crear als seus escrits i comentaris el mateix
Josep Pla per a descriure aquesta zona i diferenciar-lo de l’altre Emporda. Vet
aquí com Viladesau li dedica aquesta sardana en homenatge a qui fou el seu gran
amic, l’escriptor Josep Pla.
Ø fragància [1995] (pasdoble) L’any 1995 la cobla Principal de la Bisbal vol enregistrar
un disc de ballables d’estil vuitcentista però escrits en aquell moment, i per
autors contemporanis. Així doncs encarrega a prestigiosos compositors del
nostre país com Fèlix Martínez Comín, Manel Saderra Puigferrer, Jordi Molina,
Joan-Jordi Beumala, Josep Cassú, Max Havart i molts altres autors. Evidentment
no hi podía faltar el mestre Viladesau, que els va sorprendre amb una
composició poc habitual en ell. Un pasdoble original per a cobla, i el titulà
Fragància. Fou enregistrat al disc BALLS VUITCENTISTES PER AL SEGLE XXI i ens
l’ha cedit amistosament la cobla bisbalenca per a la seva interpretació ja que
la familia Viladesau no en disposava de cap exemplar en l’arxiu de partitures
de l’autor.
Ø BOMBOLLES [2002] (SARDANA ESTRENA) El poema “El Balneari Vichy”, d'Eliseu Vilaclara, va servir de base pel
6è Premi Doctor Modest Furest i Roca, dedicat l'any 2002 a la composició d'una
sardana per a cobla i veu. El certamen és organitzat per l’empresa Vichy
Catalan de Caldes de Malavella, al qual concorren una bona nòmina de compositors de renom i prestigi. El 16 de novembre del
2002, el jurat va donar el nom de les tres sardanes finalistes: Aquae calidae,
de Josep Prenafeta; Danseu bombolles, de Joan Lluís Moraleda; i Bombolles de
Ricard Viladesau. Hem de tenir en compte que Viladesau ja compta amb 84 anys
d’edat i la seva salut és força delicada. Els últims anys de la seva vida ja no
va poder escriure amb tanta abundància com havia fet uns anys abans. El
veredicte va atorgar el primer premi a Josep Prenafeta i un accésit a Moraleda
i Viladesau.
Sigui com sigui,
Viladessau no es va quedar cap exemplar del material d’aquesta sardana, i la
familia en l’acte de donació de tot l’arxiu musical al Museu de la Mediterrània
de Torroella de Montgrí, no consta en el catàleg d’obres en dipòsit. Fetes les
consultes a un bon nombre de cobles de Catalunya, diversos arxius de sardanes i
a coleccionistes de sardanes, ningú en sabia res de res.
L’Eduard Sendra, de la cobla Reus Jove ha estat
treballant els últims mesos, contactant amb diverses persones de Caldes de
Malavella, i sardanistes. Tampoc en tenen notícies ni coneixement. El comissari
de l’exposició del centenari de Viladesau tampoc en sap res. No es rendeix i
segueix rebuscant, fins anar a parar a les oficines centrals de Vichy Catalan a
Barcelona, on després de fer les oportunes indagacions i gestions, aconsegueix
la cessió del material original de Ricard Viladesau, i treu a la llum una
sardana que malgrat no estar-ne al 100% segurs, podría ser perfectament que
resti inèdita i no s’hagi interpretat mai en públic, o màxim s’hagués tocat el
dia de l’entrega dels premis, però tots els indicis apunten que no es va
interpretar al no ser la guanyadora. Avui, 16 anys després de la seva
composició, i tot aprofitant les facilitats que ens ha posat Vichy Catalan en
la cessió dels materials de director i les particel·les de cobla, interpretarem en re-estrena absoluta del mestre Ricard Viladesau. Disposem-nos a escoltar la sardana BOMBOLLES.
Ricard Viladesau ha sabut compondre de manera que les
seves obres arribin a la gent i agradin als balladors. Sense defugir d’una gran
qualitat musical ha trobat motius d’inspiració molt escaients, que han permès
que fossin atractives, que entressin en l’entrellat de la gent, i a més ho ha
fet amb llenguatge amè. Les seves sardanes són fragments de la terra, són cants
que surten de la nostra natura, de les nostres sonoritats, del nostre tarannà.
I també, la majoria, són de bon tocar per part de les cobles, que saben
perfectament que interpretant una obra del mestre quedaran bé i el públic
estarà content i satisfet.
Viladesau ha escrit amb estil
inequívoc, sabent el que fa, i procurant que el ballador gaudeixi amb les seves
sardanes i que l’intèrpret s’ho passi bé quan les toca, amb noves sonoritats
constantment, amb inèdites versions i fins i tot sorprenents cants.
Podem dir que Viladesau va aconseguir una fita inusitada
i planera: fer ballar amb ganes, escoltar amb delectança i donar categoria i
contingut als intèrprets de la seva música.
CONCERT: “EL PRINCEP DE LA TENORA: RICARD VILADESAU I CANER
INTÈRPRETS: Cobla REUS JOVE sota la direcció musical del
mestre Francesc Gregori
Flabiol i
tamborí: MARINA GARCIA DE MATEOS
Tibles: JORDI GRIFOLL i JORDI OLESTI
Tenores: NÚRIA FONT i JOSEP SECANELL
Trompetes: JOAN CARLES JULIO i SERGI AGUADO
Trombó: XAVIER IDIARTE
Fiscorns: AURELI ANDRÉS i JOAN BALLART
Contrabaix: EDUARD SENDRA
Tibles: JORDI GRIFOLL i JORDI OLESTI
Tenores: NÚRIA FONT i JOSEP SECANELL
Trompetes: JOAN CARLES JULIO i SERGI AGUADO
Trombó: XAVIER IDIARTE
Fiscorns: AURELI ANDRÉS i JOAN BALLART
Contrabaix: EDUARD SENDRA
Necessites més arguments?
Animat a venir a Mollerussa. L'entrada és gratuïta i l'entorn dels jardins de la casa canal, un racó immillorable. Tot sota l'atenta organització dels bons amics de l'Agrupació Sardanista de Mollerussa.
T'esperem divendres dia 27 de juliol a les deu de la nit per gaudir d'una vetllada musical fantàstica.
EL PRÍNCEP DE LA TENORA. RICARD VILADESAU.
CENTENARI DEL SEU NAIXEMENT (1918 – 2018)
No te'l deixis perdre!
Comentaris