La banda sonora del Món de Reus. concert al Bràvium Teatre. 31 de gener. Actes commemoratius dels 18 anys de la cobla REUS JOVE

ACTES COMMEMORATIUS DELS

18 ANYS DE LA COBLA REUS JOVE

  

Benvolguts amics/amigues;

Una vegada ja han finalitzat totes les festes de nadal i reis, arrenquem novament la feina musical, i ho fem amb el tercer concert de celebració dels 18 anys de la cobla reus jove.

com ja sabeu, varem oferir un concert al teatre fortuny (octubre) i un al teatre bartrina (al novembre). 

Ara continuem la trilogia reusenca, amb el teatre bràvium, on el proper diumenge 31 de gener de 2016 a les 18.30 hores oferirem un concert molt especial, fins i tot podriem dir que serà singular.

en concret us presenten el concert que hem titulat: 

"La banda sonora del Món de Reus"

Sinopsis del concert:

Vols descobrir noves músiques relacionades amb la nostra ciutat?

La rica cultura musical de Reus, ha fet que algunes músiques formin part de la nostra festa major o a les diferents celebracions al llarg de l’any.

Algunes s’han popularitzat i de seguida les reconeixem, gairebé són com un himne,  però hi ha moltes altres músiques que per diferents motius potser no són tan conegudes però també formen part del Món de Reus.

El concert que oferirem al Bràvium Teatre podrem escoltar algunes músiques relacionades amb elements del seguici festiu reusenc,  però també farem referència a músiques relacionades amb la ciutat de Reus, bé sigui perquè han estat composades per compositors locals, dedicades a persones i entitats, o tenen un vincle directe amb la nostra ciutat. 

Música quilòmetre zero.

El programa del concert, compta amb un denominador comú: la ciutat de Reus, i com podreu observar, compta amb diverses estrenes absolutes, de sardanes que restaven inèdites, i també una reestrena després de 25 anys en silenci. (es va estrenar i no es va tornar a interpretar mai més)

Alguns apunts de les obres programades:

1.- REUS (Sardana) – EMILI GAYÀ I VILAGRASSA. (Reus 1902 - Barcelona 1923) va destacar com a músic i compositor de sardanes.

Als sis anys ja rebia lliçons de solfeig del mestre Ricard Guinart a Reus. En traslladar-se la seva família a Barcelona va ingressar a l'Escola Municipal de Música, on estudià solfeig i teoria musical amb Frederic Alfonso i Ferrer, violí amb Climent Sabarfuren, i harmonia i instrumentació amb Enric Morera. Amb setze anys, va ser contractat com a professor auxiliar de solfeig de l'Escola, càrrec que exercí fins a la seva mort. Era membre de l'orquestra de concerts dels Amics de la Música, i havia estat un dels fundadors de l'Associació Catalana d'Artistes. Interessat els agrupaments corals, va ser sots-director del cor Catalunya Nova, i més tard director de la secció coral del Foment Martinenc. Va escriure diverses sardanes i cançons per a cor i piano, per a quatre veus, per a cor i violí i per a orquestra.


la sardana titulada Reus, en els curts inclou una música popular reusenca que toquen els grallers dels gegants. 
Fou escrita per a piano. el senyor Alemany, mític tenora de la cobla reus li va encarregar la instrumentació per a cobla d'onze músics al mestre tomàs gil i membrado. 

Un moment simbòlic a Reus. L'àliga de Reus, com a símbol de la ciutat, fa el ball d'ofrena al
patró de la ciutat a les portes de l'església Prioral de Sant Pere, el dia de la festa major.

2.- DE REUS, LA ROSA (Sardana) – JOSEP MARIA BAIGES I JANSÀ. [Reestrena]   
Aquesta sardana fou escrita pocs mesos abans de la seva mort. està dedicada a la colla sardanista rosa de reus, que l'any 1991 celebrava el 25è aplec baix camp. fou estrenada durant l'aplec per la cobla la principal de la bisbal. després de la seva estrena havia restat guardada als calaixos i no s'havia tornat a interpretar. de fet, la pròpia familia del compositor la donava per perduda, doncs no disposaven dels papers. després d'una tasca important de recerca, i d'una revisió harmònica i d'instrumentació, es reestrenarà novament el 2016, vint-i-cinc anys després, donat que enguany l'aplec commemorarà la xifra tant especial, de 50 edicions.

3.- PLAÇA MERCADAL (Sardana) – JOAN ANDREU I GARRIGA. [Estrena]  

El mestre joan andreu va rebre un encàrrec del Patronat Sardanista de Reus d'escriure 10 sardanes dedicades a places i carrers de la nostra ciutat. les va escriure el febrer del 1995. han passat 21 anys des d'aleshores, i la majoria d'aquestes sardanes van quedar inèdites i sense estrenar.  avui tenim la ocasió de sentir una d'aquestes obres, la que va dedicar a la nostra plaça més important, el Mercadal.

la plaça del Mercadal de Reus, amb l'ajuntament al fons

4.- EL BALL DELS DOTZE MESOS DE REUS (Dansa tradicional de Reus) – Instrumentació per a cobla d’en JOAN ANDREU I GARRIGA. 

El folklorista Josep Bargalló va morir el passat 2015 i a ell li devem molt i possiblement no se'l va valorar lo suficient.

destacat folklorista, director i fundador de diversos esbarts a Reus i a poblacions com Montblanc, Vila-seca, Mont-roig del Camp i Falset, entre d’altres. També ha estat un important restaurador i estudiós de danses tradicionals. A principis dels anys 70 va fer un treball de camp de les danses de Reus, i el 1980 va ampliar l’estudi al folklore d’altres poblacions de la demarcació. Josep Bargalló ha contribuït de forma destacada en la recreació del seguici festiu de la Festa Major de Reus, així com en la restauració de balls i jotes, com el ball de Coques de Gratallops, la Moixiganga de Reus, la jota de Riba-roja d'Ebre o d’Amposta, entre molts altres exemples.

Bargalló va publicar diversos llibres sobre el folklore de les nostres comarques, com per exemple, 'Restauració de les danses tradicionals a Reus' (1992) i va participat en importants seminaris i cursos dedicats al món de la dansa.

un d'aquests balls que va recuperar fou el ball dels dotze mesos de reus, que simbolitza el pas del temps

L'entrada de l'Any Nou tots temps ha estat una de les festes que ha obtingut una major universalitat 

Tots els pobles, en totes èpoques l'han celebrada d'una manera o altra, com es troba comprovat arreu, si bé no sempre l'any ha començat al mateix dia i a la mateixa època.

A Reus per la festa de Cap d'Any s'havia fet el "Ball dels dotze mesos", figurats per altres tants vailets. Anaven amb robes gruixudes i fosques els que representaven la tardor i l'hivern, i duien vestits mes prims i clars i anaven tots enflocats i engarlandats els qui simulaven els mesos estivals i primaverals. Evolucionaven a l'entorn d'un minyó que duia una llarga barba d'estopa, que volia significar els temps, i els menava i dirigia, i també anava cofat amb un alt cucurutxo i una vareta a les mans, i anava saltant i guimbant enmig de la rodona.

Qui sap si aquesta dansa podria ser una reminiscència d'una dansa religiosa molt antiga, encara que la versió reusenca no sembla que es tracti d'una representació rància, car te traces d'ésser vuitcentista. Els cronistes i escriptors reusencs no n'han parlat, i sembla que s fos d'arrel vella en un temps o altre se n'haurien ocupat, encara que val a dir, tanmateix, que ben poca cosa han escrit del extens i extens teatre de plaça reusenc.

La present versió s’ha fet gràcies a les informacions d'en Joan Amades i amb la música transcrita pel mestre Tomàs i unes referències trobades a l'arxiu d'en Joan Ferran i Cases de darreries  del segle XIX,   algun any s'havia ballat per Carnestoltes.

La restauració es feu l'any 1960 per la mainada de l'Esbart Ramon d’Olzina de Vila-seca, L'instrumentació per a cobla la feu el mestre Joan Andreu i Garriga de Bràfim.

5.- BALL DE CAVALLETS (Dansa tradicional del seguici festiu de la festa major) – DANIEL CARBONELL I SUGRANYES. Arranjament per a cobla d’EDUARD SENDRA. [Estrena per a cobla]

Enguany (2016) el ball de cavallets celebra la majoria d'edat com la cobla, i arriben als 18 anys de vida. per aquest motiu hem volgut també tenir-los presents.

El ball de cavallets –o de turcs i cavallets– és format per un  grup d'homes que simulen anar a cavall, cavalcant en un petit cavallet de cartró que cada un d'ells duu penjat a mig cos. 

Representació, molts cops, d’un enfrontament entre moros i cristians, segons el moment històric i les poblacions, el trobem amb els guerrers cristians a cavall i els moros a peu, o amb ambdós bàndols a cavall.

Aquesta dansa és ben coneguda per tota la geografia catalana, A Reus ja tenim documentat el ball el 1620 

Tot just començat el segle XIX, el 1805, a les festes de col·locació de la primera pedra del canal que havia d'unir Reus amb Salou, també hi participa aquest ball, juntament amb les altres danses i entremesos dels diferents gremis. 

Les notes d'Andreu de Bofarull sobre les danses antigues de Reus ens mostren un dibuix amb dos cavallers, l'un cristià, l'altre moro, amb els seus cavallets; és a dir, vuit balladors, l'àngel i el dimoni. Però les descripcions que tenim de la dansa, així com la documentació del gremi de blanquers, semblen indicar que la dansa constava, almenys, del doble de components: vuit cavallers cristians, altres de turcs a peu, l'àngel i el macer o dimoni, que també s'anomena sergent. 

D'altra banda, una nota al peu del dibuix indica «Lo macer combat amb l'àngel, que són los únics que no porten cavall». Probablement la dansa que descriu Bofarull correspon a l'últim període de sortida del ball, quan ja no la interpretaven els mestres assaonadors i segurament el ball era interpretat per una colla que es llogava per a la festa. És interessant constatar, doncs, que les danses tradicionals han evolucionat i canviat amb el temps.

Pel que fa a l'acompanyament, Andreu de Bofarull, que recull, també, la música del ball, assenyala que s'interpreta amb música de xirimies (o tarotes) i oboès. 

Quant a la forma d'executar-se, no coneixem la coreografia de l'antic ball de cavallets de Reus. El folklorista Josep Bargalló i Badia proposà, en una restauració realitzada el 1959, una coreografia per a quatre cavallers cristians i quatre genets turcs, el macer i l'àngel.

En la recuperació actual, a càrrec del Col·lectiu Reusenc d'Activitats Culturals (CRAC), estrenada el 21 de juny de 1998, s'agafà la forma descrita per Andreu de Bofarull: quatre genets cristians s'enfronten a quatre genets moros, acompanyats per l'àngel i el macer. Els cavallets són obra de l'escultor reusenc Manel Llauradó.

l'abril de 1998 la reus jove tot just portava 6 mesos d'activitat i ja vam col·laborar en l'enregistrament de les músiques de la festa major de reus. la venda del CD havia de servir per a finançar les despeses per fer realitat els cavallets.

La música actual del Ball de Cavallets segueix la tonada aplegada per Bofarull, amb arranjaments de Daniel Carbonell. avui, sonarà per primera vegada una nova instrumentació escrita per a cobla de sardanes de la mà d'Eduard Sendra.

6.- A REUS… ENGANXEN (Sardana) – LLUÍS D’ANDERMAN. [Estrena]

 Curiosament, i després de mesos d'investigació, havent consultat llibres, diccionaris, i també havent consultat a diverses persones veteranes i amb molts anys de vinculació al món de la sardana a la nostra ciutat, no s'ha aconseguit pràcticament cap informació ni del compositor (del que no se'n disposa gairebé de cap dada, no se sap quan va nèixer ni morir, ni on va viure o va nèixer. buscant per internet només hem trobat constància que l'editorial de música Boileau de Barcelona, figura en el seu catàleg d'obres la versió per a piano de la sardana A REUS... ENGANXEN

Tampoc consta que s'hagi interpretat mai, ni que estigui estrenada, ni programada en cap activitat sardanista.

davant de tanta manca d'informació no podem assegurar categòricament que sigui una estrena, però podria ser-ho perfectament.

varem trobar fa uns anys les particel·les plenes d'errors i mancances, i ha estat més de 15 anys al calaix pendent de revisió. Finalment, sota la revisió i edició de les partitures per part d'Eduard Sendra, veurà la llum aquesta sardana que si no hi ha cap informació que ho constrasti, serà la seva primera audició en públic, i per tant escrita fa molts anys, però inèdita. pel que podríem dir que és una estrena.

SEGONA PART:

1.- LA ROSA DE REUS (Sardana) – JOSEP CASANOVAS I MARCA. (Reus, 30 de març del 1927) és un músic, pianista i compositor català. 

Començà a estudiar piano als quatre anys, amb mestres com Pepita Anguera i Fructuós Piqué, i posteriorment es graduà al Conservatori del Liceu. després de la guerra es convertí en organista titular de la reusenca ermita de Misericòrdia, funció que acomplí fins al 1991. El 1945 havia fundat l'"Orquestra de Cambra de corda Ciutat de Reus", i també efectuà concerts de piano arreu de Catalunya. A l'any següent obtingué el títol de professor de teoria-solfeig i de piano. Es dedicà a la docència, i el 1947 fundà l'Acadèmia de Música Reus; trenta anys després constituí l'Institut Musical Reus, filial del conservatori del Liceu. Va ser professor, a més, dels col·legis de la Salle de Reus i Tarragona, de l'Institut Gaudí i del Col·legi Sant Josep de Reus.

la Rosa de Reus, imatge corporativa oficial de l'Ajuntament.

Va ser mestre director de la Secció Lírica del Centre Catòlic (1946-1975), fundador de l'Associació Amics del Folclore (1947) i el 1962 va ser nomenat mestre director de la Banda Ciutat de Reus (càrrec que encara conservava el 1999 fins que es va dissoldre definitivament). 

L'any 1974 fundà l'Orquestra de Cambra d'Acordions de Reus. Com a compositor, ha escrit desenes d'obres, incloent-hi sardanes, sarsueles, havaneres, música sacra i composicions de música clàssic

aquesta sardana fou escrita l'any 1967 malgrat sembla ser que posteriorment, fa uns 5 anys va escriure una suite mediterrània per a música de banda, que també incloia una sardana

Existeix una segona sardana escrita per a piano, del mateix autor, i amb el mateix títol, però ni la música, ni el tiratge de curts ni de llargs coincideixen.

2.- MAGNÒLIA (Sardana) – JOSEP CAPELL I HERNÀNDEZ. (Almacelles, 3 de novembre de 1914 – Barcelona, 15 d'agost de 1994) 
Fou un pianista i compositor de sardanes i ballables. Als quinze es trasllada a Mollerussa i seguint el consells del seu mestre Felicià Valls, de Lleida, es matricula al Conservatori del Liceu de Barcelona.

Fundà diverses formacions, algunes de les quals foren després cobles-orquestra com la Melodians i La Principal d'Urgell, que fundà el 1939 mentre residí a Mollerussa fins al 1951. S'incorpora a la cobla-orquestra Barcelona com a trombonista, pianista i director. El 1970 fundà a Barcelona la cobla orquestra Montjuïc de la qual en fou també director fins a l'any 1976. Al marge de la sardana, va estar en el conjunt de Mario Visconti com a pianista i arranjador, i va crear el seu propi conjunt, Capell‑Santy.

L’any 1989 es va convocar a la nostra ciutat, un concurs de composició de sardanes. El guanyador del jurat qualificat fou Josep Prenafeta, i el guanyador del premi popular que atorgava el públic amb els vots dels assistents, va recaure en el mestre Capell, amb la sardana Magnòlia, que avui tindrem ocasió de tornar a escoltar després d’uns anys sense interpretar-se.

3.- BALL DE NANOS DE REUS (Dansa tradicional del seguici festiu de la festa major) – Instrumentació per a cobla d’en MANEL OLTRA I FERRER [Partitures cedides per Ballets de Catalunya]

Dissortadament el mestre Manel Oltra ens va deixar el passat mes de setembre a l’edat de 93 anys. És per aquest motiu que hem volgut programar una obra seva.

(València, 8 de febrer del 1922 - Barcelona, 26 de setembre de 2015) fou professor de música al Conservatori Superior de Música de Barcelona i compositor, especialment de música coral i per a cobla.

La seva família es traslladà a Barcelona quan en Manuel encara no tenia un any, i és en aquesta ciutat on visqué i dugué a terme la seva activitat professional. Amb catorze anys començà els estudis musicals amb el mestre Josep Font i Sabaté; la Guerra Civil i el servei militar al Marroc, però, en retardaren l'eclosió musical. Tot i així, encara compaginà la forçada estada militar a Ceuta amb una plaça de professor al Conservatori Hispano-marroquí de Tetuan (1944-1947). De tornada a la ciutat comtal, va ser nomenat director de la coral del Club Excursionista de Terrassa i de la Institució Folklòrica Montserrat, de Barcelona. En aquest període transcrigué nombrosos ballets populars catalans per a cobla i altres formacions instrumentals. També exercí la docència a l'Institut de Rítmica Joan Llongueres i de director musical de l'Esbart Montseny (a partir del 1955, i fins després del 1961).

Entre els anys 1957-1958 convalidà els seus estudis de música al Conservatori Superior de Música de Barcelona de la mà dels mestres Toldrà, Zamacois, Ricart i Matas i Joan Gibert. Superada aquesta prova, s'incorporà immediatament (1959, i fins al 1987) com a professor del centre. Deu anys més tard passà a ser-ne catedràtic d'harmonia, contrapunt, fuga i formes musicals, i encara en va ser sotsdirector entre els anys 1973 i 1981.

Va escriure una gran varietat de música, que abasta la pràctica totalitat dels gèneres concertístics: harmonització de melodies populars, música de cambra, simfònica, per a cobla i cançons amb lletres de Pere Quart, Federico García Lorca, Rafael Alberti i altres. Va destacar especialment en els camps de la música coral i la música de concert per a cobla, i també fou autor d'una trentena de sardanes.

Com a reconeixement públic a la seva obra, l'any 1994 va rebre el Premi Nacional de Música en l'apartat de composició, i també obtingué el Premi Nacional de Cultura Popular i Tradicional en la categoria de música tradicional, ambdós instituïts per la Generalitat de Catalunya. El 2006 rebé el Premi Nacional Agustí Borgunyó i l'abril de 2010 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi per part de la Generalitat de Catalunya.

De Manuel Oltra és la frase: “L'art està en la realització d'una idea. No en la idea. De la idea sola no en queda gran cosa. L'obra d'art és la realització d'aquella idea; és posar-la sobre el paper i després interpretar-la.”

I això és el que va fer amb les conegudes melodies del ball de la cadeneta i la marxa dels nanos de Reus. Oltra en va fer una versió instrumentada per a cobla per ser ballada per dansaires d’Esbart. Gràcies a l’associació Ballets de Catalunya ens han cedit les partitures i avui podrem escoltar aquesta versió per a cobla, d’una tonada tan estimada per tots els reusencs i reusenques.

4.- SANT PERE DE REUS (Sardana) – JOSEP MASÓ I QUER

Va néixer a l’Armentera (Alt Empordà) el 22 de setembre de 1925. De ben petit va demanar a casa seva que volia aprendre música. Així que a l’edat de 7 anys va començar els seus estudis musicals. A partir dels 12 anys fins als 16 anys va estudiar fiscorn i harmonia (composició) amb el mestre Josep Blanch i Reynalt de Castelló d’Empúries, trombó de vares amb el mestre Modest Puig de Cassà de la Selva i amb el mestre Josep Nadal de Barcelona, també trombó de vares. Va estudiar el violí amb el mestre Enric Sans de Figueres.

Finalment, dels 30 als 32 anys, amplià els seus estudis d’harmonia amb el mestre Joan Prat i Forga d’Olot.

Va formar part de les cobles-orquestres en ordre correlatiu:

Bohèmia de Castelló d’Empúries, Pau Rossinyol de Castelló d’Empúries, CasaBlanca de Girona i Iris de Salt, la Principal d’Olot, la Principal de la Garrotxa, la Principal de Sant Feliu de Pallerols i la Principal de Llagostera. A partir de l’any 1955 es traslladà a viure a Olot. Conjuntament amb el seu germà Joan Masó i Quer van formar part de la Cobla Principal d’Olot.

Fou professor de música a l’escola de l’Orfeó Popular Olotí d’Olot del 1955 al 1960. També, fou mestre de fiscorn i trombó de vares.

Finalment durant els últims 11 anys formà part de la Cobla Orquestra Principal de Llagostera. Es jubilà l’any 1988.

Mantingué la seva activitat musical en el camp de la composició fent la seva primera sardana (Santa Cristina de l’Armentera) durant el mes de febrer de 1984 a l’edat de 58 anys. A partir de llavors es dedicà totalment a la composició de sardanes dedicades a diferents indrets de Catalunya, majoritàriament de la província de Girona i a les persones que més estimava. Durant la seva trajectòria artística va crear 115 sardanes i 7 balls vuitcentistes.

Morí el 16 d’agost de 1991 a l’edat de 65 anys. va rebre diversos homenatges i reconeixements de les seves obres. Algunes de les seves sardanes han estat enregistrades a cd’s. 

L’any 1990 va dedicar al nostre patró, i a tots els sardanistes de la ciutat aquesta sardana que es va estrenar pels volts de la festa major, concretament el 15 de juny de 1990 a la plaça prim. Avui 25 anys després de la seva mort, tornarem a escoltar la sardana Sant Pere a Reus.

imatge del patró de Reus, Sant Pere.

l'església de Sant Pere (la prioral) - Reus

5.- MARIA MONTSERRAT (Sardana) – JOSEP MARIA BAIGES I JANSÀ (Riudoms, 1924 - Reus, 1991) 

Baiges fou un dibuixant, artista i compositor de sardanes. Nascut a Riudoms, va viure la major part de la seva vida a Reus. Va estudiar a Riudoms i després a Barcelona. Va fer oposicions a telègrafs i va guanyar la plaça de Reus i aviat s'hi va traslladar a viure esdevenint un gran reusenc sense renunciar a Riudoms. Són molt conegudes les seves caricatures de quasi tots els personatges de la ciutat. Va exposar les seves obres de pintura a la Llotja, la Caixa d'Estalvis de Tarragona, la Caixa, Centre de Lectura i la Galeria Anquin's a Reus, i la Torre Vella de Salou i va decorar molts locals de reusencs.

Com a músic va destacar en la composició de sardanes, la més coneguda de les quals és Peret Ganxet que és quasi un himne reusenc. Va compondre també altres obres, com ara una comèdia musical en un acte i caramelles. Va formar part de diferents orquestrines com a bateria i també com a cantant. A la ràdio (Ràdio Reus) va dirigir el programa Néixer una cançó on cada setmana presentava una nova cançó. Als darrers anys va obrir un estudi a un carrer proper al Passeig de Prim i es va dedicar principalment a la decoració. La ciutat de Reus li ha dedicat un carrer.

D’entre la seva producció sardanista, va escriure una sardana dedicada a la seva filla, que va titular Maria Montserrat. Avui dia, la Montse Baiges es dedica a la docència a l’escola Alberich i Casas, i ja fa més de 10 anys va fundar l’Alberichor, un cor amb alumnes, de l’escola, que va participar fins i tot al programa de TV3 Oh happy day. També és integrant del prestigiós cor femení Scherzo. 

Per cloure aquest concert tant especial, escoltarem la sardana de l’artista polifacètic del Món de Reus, en Josep Maria Baiges Jansà.

El diumenge 31 de gener, a les 18.30 hores, vine al Bràvium Teatre i descobriràs una nova banda sonora del Món de Reus...

No te’l deixis perdre!!!