LA BANDA SONORA DEL MÓN DE REUS. DIUMENGE 31 DE GENER AL BRÀVIUM TEATRE
Benvolguts
amics/amigues;
Una vegada ja han
finalitzat totes les festes de nadal i reis, arrenquem novament la feina
musical, i ho fem amb el tercer concert de celebració dels 18 anys de la cobla
reus jove.
com ja sabeu, varem
oferir un concert al teatre fortuny (octubre) i un al teatre bartrina (al
novembre).
Ara continuem la
trilogia reusenca, amb el teatre bràvium, on el proper diumenge 31 de gener de
2016 a les 18.30 hores oferirem un concert molt especial, fins i tot podriem
dir que serà singular.
en concret us presenten
el concert que hem titulat:
"La
banda sonora del Món de Reus"
Sinopsis del concert:
Vols descobrir noves
músiques relacionades amb la nostra ciutat?
La rica cultura musical
de Reus, ha fet que algunes músiques formin part de la nostra festa major o a
les diferents celebracions al llarg de l’any.
Algunes s’han
popularitzat i de seguida les reconeixem, gairebé són com un himne, però
hi ha moltes altres músiques que per diferents motius potser no són tan
conegudes però també formen part del Món de Reus.
El concert que oferirem
al Bràvium Teatre podrem escoltar algunes músiques relacionades amb elements
del seguici festiu reusenc, però també farem referència a músiques
relacionades amb la ciutat de Reus, bé sigui perquè han estat composades per
compositors locals, dedicades a persones i entitats, o tenen un vincle directe
amb la nostra ciutat.
Música quilòmetre zero.
El programa del
concert, compta amb un denominador comú: la ciutat de Reus, i com podreu
observar, compta amb diverses estrenes absolutes, de sardanes que restaven
inèdites, i també una reestrena després de 25 anys en silenci. (es va estrenar
i no es va tornar a interpretar mai més).
Alguns apunts de les
obres programades:
1.- REUS (Sardana) – EMILI
GAYÀ I VILAGRASSA. (Reus 1902 - Barcelona
1923) va destacar com a músic i compositor de sardanes.
Als sis anys ja rebia
lliçons de solfeig del mestre Ricard Guinart a Reus. En traslladar-se la seva
família a Barcelona va ingressar a l'Escola Municipal de Música, on estudià
solfeig i teoria musical amb Frederic Alfonso i Ferrer, violí amb Climent
Sabarfuren, i harmonia i instrumentació amb Enric Morera. Amb setze anys,
va ser contractat com a professor auxiliar de solfeig de l'Escola, càrrec que
exercí fins a la seva mort. Era membre de l'orquestra de concerts dels Amics de
la Música, i havia estat un dels fundadors de l'Associació Catalana d'Artistes.
Interessat els agrupaments corals, va ser sots-director del cor Catalunya
Nova, i més tard director de la secció coral del Foment Martinenc. Va
escriure diverses sardanes i cançons per a cor i piano, per a quatre veus, per
a cor i violí i per a orquestra.
la sardana titulada Reus, en els curts
inclou una música popular reusenca que toquen els grallers dels gegants.
Fou escrita per a
piano. el senyor Alemany, mític tenora de la cobla reus li va encarregar la
instrumentació per a cobla d'onze músics al mestre tomàs gil i membrado.
2.-
DE REUS, LA ROSA (Sardana) – JOSEP MARIA BAIGES I JANSÀ. [Reestrena]
Aquesta sardana fou
escrita pocs mesos abans de la seva mort. està dedicada a la colla sardanista
rosa de reus, que l'any 1991 celebrava el 25è aplec baix camp. fou estrenada
durant l'aplec per la cobla la principal de la bisbal. després de la seva
estrena havia restat guardada als calaixos i no s'havia tornat a interpretar.
de fet, la pròpia familia del compositor la donava per perduda, doncs no
disposaven dels papers. després d'una tasca important de recerca, i d'una revisió
harmònica i d'instrumentació, es reestrenarà novament el 2016, vint-i-cinc anys
després, donat que enguany l'aplec commemorarà la xifra tant especial, de 50
edicions.
3.- PLAÇA MERCADAL (Sardana) – JOAN ANDREU I GARRIGA. [Estrena]
El mestre joan andreu va rebre un encàrrec del Patronat Sardanista de Reus d'escriure 10 sardanes dedicades a places i carrers de la nostra ciutat. les va escriure el febrer del 1995. han passat 21 anys des d'aleshores, i la majoria d'aquestes sardanes van quedar inèdites i sense estrenar. avui tenim la ocasió de sentir una d'aquestes obres, la que va dedicar a la nostra plaça més important, el Mercadal.
|
la plaça del Mercadal de Reus, amb
l'ajuntament al fons
|
4.-
EL BALL DELS DOTZE MESOS DE REUS (Dansa tradicional de Reus) – Instrumentació
per a cobla d’en JOAN ANDREU I GARRIGA.
El folklorista Josep
Bargalló va morir el passat 2015 i a ell li devem molt i possiblement no se'l
va valorar lo suficient.
destacat folklorista,
director i fundador de diversos esbarts a Reus i a poblacions com Montblanc,
Vila-seca, Mont-roig del Camp i Falset, entre d’altres. També ha estat un
important restaurador i estudiós de danses tradicionals. A principis dels anys
70 va fer un treball de camp de les danses de Reus, i el 1980 va ampliar
l’estudi al folklore d’altres poblacions de la demarcació. Josep Bargalló ha
contribuït de forma destacada en la recreació del seguici festiu de la Festa
Major de Reus, així com en la restauració de balls i jotes, com el ball de
Coques de Gratallops, la Moixiganga de Reus, la jota de Riba-roja d'Ebre o
d’Amposta, entre molts altres exemples.
Bargalló va publicar
diversos llibres sobre el folklore de les nostres comarques, com per exemple,
'Restauració de les danses tradicionals a Reus' (1992) i va participat en
importants seminaris i cursos dedicats al món de la dansa.
un d'aquests balls que
va recuperar fou el ball dels dotze mesos de reus, que simbolitza el pas del
temps
L'entrada de l'Any Nou
tots temps ha estat una de les festes que ha obtingut una major
universalitat
Tots els pobles, en
totes èpoques l'han celebrada d'una manera o altra, com es troba comprovat
arreu, si bé no sempre l'any ha començat al mateix dia i a la mateixa època.
A Reus per la festa de
Cap d'Any s'havia fet el "Ball dels dotze mesos", figurats per altres
tants vailets. Anaven amb robes gruixudes i fosques els que representaven la
tardor i l'hivern, i duien vestits mes prims i clars i anaven tots enflocats i
engarlandats els qui simulaven els mesos estivals i primaverals. Evolucionaven
a l'entorn d'un minyó que duia una llarga barba d'estopa, que volia significar
els temps, i els menava i dirigia, i també anava cofat amb un alt cucurutxo i
una vareta a les mans, i anava saltant i guimbant enmig de la rodona.
 |
| representació del ball dels dotze mesos |
Qui sap si aquesta
dansa podria ser una reminiscència d'una dansa religiosa molt antiga, encara
que la versió reusenca no sembla que es tracti d'una representació rància, car
te traces d'ésser vuitcentista. Els cronistes i escriptors reusencs no n'han
parlat, i sembla que s fos d'arrel vella en un temps o altre se n'haurien
ocupat, encara que val a dir, tanmateix, que ben poca cosa han escrit del
extens i extens teatre de plaça reusenc.
 |
| representació del ball dels dotze mesos |
La present versió s’ha
fet gràcies a les informacions d'en Joan Amades i amb la música transcrita pel
mestre Tomàs i unes referències trobades a l'arxiu d'en Joan Ferran i Cases de
darreries del segle XIX, algun any s'havia ballat per
Carnestoltes.
La restauració es feu
l'any 1960 per la mainada de l'Esbart Ramon d’Olzina de Vila-seca,
L'instrumentació per a cobla la feu el mestre Joan Andreu i Garriga de Bràfim.
5.-
BALL DE CAVALLETS (Dansa tradicional del seguici festiu de la festa major) –
DANIEL CARBONELL I SUGRANYES. Arranjament per a cobla d’EDUARD
SENDRA. [Estrena per a cobla]
Enguany (2016) el ball
de cavallets celebra la majoria d'edat com la cobla, i arriben als 18 anys de
vida. per aquest motiu hem volgut també tenir-los presents.
El ball de cavallets –o
de turcs i cavallets– és format per un grup d'homes que simulen anar a
cavall, cavalcant en un petit cavallet de cartró que cada un d'ells duu penjat
a mig cos.
Representació, molts
cops, d’un enfrontament entre moros i cristians, segons el moment històric i
les poblacions, el trobem amb els guerrers cristians a cavall i els moros a
peu, o amb ambdós bàndols a cavall.
Aquesta dansa és ben
coneguda per tota la geografia catalana, A Reus ja tenim documentat el ball el
1620
Tot just començat el
segle XIX, el 1805, a les festes de col·locació de la primera pedra del canal
que havia d'unir Reus amb Salou, també hi participa aquest ball, juntament amb
les altres danses i entremesos dels diferents gremis.
Les notes d'Andreu de
Bofarull sobre les danses antigues de Reus ens mostren un dibuix amb dos
cavallers, l'un cristià, l'altre moro, amb els seus cavallets; és a dir, vuit
balladors, l'àngel i el dimoni. Però les descripcions que tenim de la dansa,
així com la documentació del gremi de blanquers, semblen indicar que la dansa
constava, almenys, del doble de components: vuit cavallers cristians, altres de
turcs a peu, l'àngel i el macer o dimoni, que també s'anomena sergent.
D'altra banda, una nota
al peu del dibuix indica «Lo macer combat amb l'àngel, que són los
únics que no porten cavall». Probablement la dansa que descriu Bofarull
correspon a l'últim període de sortida del ball, quan ja no la interpretaven
els mestres assaonadors i segurament el ball era interpretat per una colla que
es llogava per a la festa. És interessant constatar, doncs, que les danses
tradicionals han evolucionat i canviat amb el temps.
 |
| Ball de cavallets a la plaça del Mercadal de Reus |
Pel que fa a
l'acompanyament, Andreu de Bofarull, que recull, també, la música del ball,
assenyala que s'interpreta amb música de xirimies (o tarotes) i oboès.
Quant a la forma
d'executar-se, no coneixem la coreografia de l'antic ball de cavallets de Reus.
El folklorista Josep Bargalló i Badia proposà, en una restauració realitzada el
1959, una coreografia per a quatre cavallers cristians i quatre genets turcs,
el macer i l'àngel.
En la recuperació
actual, a càrrec del Col·lectiu Reusenc d'Activitats Culturals (CRAC),
estrenada el 21 de juny de 1998, s'agafà la forma descrita per Andreu de
Bofarull: quatre genets cristians s'enfronten a quatre genets moros,
acompanyats per l'àngel i el macer. Els cavallets són obra de l'escultor
reusenc Manel Llauradó.
l'abril de 1998 la reus
jove tot just portava 6 mesos d'activitat i ja vam col·laborar en
l'enregistrament de les músiques de la festa major de reus. la venda del CD
havia de servir per a finançar les despeses per fer realitat els cavallets.
La música actual del
Ball de Cavallets segueix la tonada aplegada per Bofarull, amb arranjaments de
Daniel Carbonell. avui, sonarà per primera vegada una nova instrumentació
escrita per a cobla de sardanes de la mà d'Eduard Sendra.
6.- A
REUS… ENGANXEN (Sardana) – LLUÍS D’ANDERMAN. [Estrena]
Curiosament, i després
de mesos d'investigació, havent consultat llibres, diccionaris, i també havent
consultat a diverses persones veteranes i amb molts anys de vinculació al món
de la sardana a la nostra ciutat, no s'ha aconseguit pràcticament cap
informació ni del compositor (del que no se'n disposa gairebé de cap dada, no
se sap quan va nèixer ni morir, ni on va viure o va nèixer. buscant per
internet només hem trobat constància que l'editorial de música Boileau de
Barcelona, figura en el seu catàleg d'obres la versió per a piano de la sardana
A REUS... ENGANXEN
Tampoc consta que
s'hagi interpretat mai, ni que estigui estrenada, ni programada en cap
activitat sardanista.
Davant de tanta manca
d'informació no podem assegurar categòricament que sigui una estrena, però
podria ser-ho perfectament.
Vàrem trobar fa uns
anys les particel·les plenes d'errors i mancances, i ha estat més de 15 anys al
calaix pendent de revisió. Finalment, sota la revisió i edició de les
partitures per part d'Eduard Sendra, veurà la llum aquesta sardana que si no hi
ha cap informació que ho constrasti, serà la seva primera audició en públic, i
per tant escrita fa molts anys, però inèdita. pel que podríem dir que és una estrena.
SEGONA PART:
1.- LA
ROSA DE REUS (Sardana) – JOSEP CASANOVAS I MARCA. (Reus, 30 de març del 1927) és un músic, pianista i
compositor català.
Començà a estudiar piano als quatre
anys, amb mestres com Pepita Anguera i Fructuós Piqué, i posteriorment es graduà al Conservatori del
Liceu. després de la
guerra es convertí en organista titular de la reusenca ermita de
Misericòrdia, funció que acomplí fins al 1991. El 1945 havia fundat l' "Orquestra de Cambra de corda
Ciutat de Reus", i també efectuà concerts de piano arreu de Catalunya. A
l'any següent obtingué el títol de professor de teoria-solfeig i de piano. Es
dedicà a la docència, i el 1947 fundà l'Acadèmia de Música Reus; trenta anys
després constituí l'Institut Musical Reus, filial del conservatori del Liceu.
Va ser professor, a més, dels col·legis de la Salle de Reus i Tarragona, de l'Institut Gaudí i del Col·legi Sant Josep
de Reus.
Va ser mestre
director de la Secció Lírica del Centre Catòlic (1946-1975), fundador de
l'Associació Amics del Folclore (1947) i el 1962 va ser nomenat mestre director
de la Banda Ciutat de Reus (càrrec que encara conservava el 1999 fins que
es va dissoldre definitivament).
L'any 1974 fundà l'Orquestra de
Cambra d'Acordions de Reus. Com a compositor, ha escrit desenes d'obres, incloent-hi
sardanes, sarsueles, havaneres, música sacra i composicions de música clàssic
aquesta sardana fou escrita l'any
1967 malgrat sembla ser que posteriorment, fa uns 5 anys va escriure una suite
mediterrània per a música de banda, que també incloia una sardana
Existeix una segona sardana escrita
per a piano, del mateix autor, i amb el mateix títol, però ni la música, ni el
tiratge de curts ni de llargs coincideixen.
2.- MAGNÒLIA
(Sardana) – JOSEP CAPELL I HERNÀNDEZ. (Almacelles, 3 de
novembre de 1914 – Barcelona, 15 d'agost de 1994)
Fou un pianista i compositor de sardanes i ballables. Als quinze es trasllada a Mollerussa i seguint el
consells del seu mestre Felicià Valls, de Lleida, es matricula al Conservatori
del Liceu de Barcelona.
Fundà diverses formacions, algunes de
les quals foren després cobles-orquestra com la Melodians i La Principal d'Urgell, que fundà el 1939 mentre residí a Mollerussa fins al 1951. S'incorpora a la cobla-orquestra
Barcelona com a trombonista, pianista i director. El 1970 fundà a Barcelona la cobla orquestra Montjuïc de la qual en fou també director
fins a l'any 1976. Al marge de la sardana, va estar en
el conjunt de Mario Visconti com a pianista i arranjador, i va crear el seu propi conjunt,
Capell‑Santy.
L’any 1989 es va convocar a la nostra
ciutat, un concurs de composició de sardanes. El guanyador del jurat qualificat
fou Josep Prenafeta, i el guanyador del premi popular que atorgava el públic
amb els vots dels assistents, va recaure en el mestre Capell, amb la sardana
Magnòlia, que avui tindrem ocasió de tornar a escoltar després d’uns anys sense
interpretar-se.
3.-
BALL DE NANOS DE REUS (Dansa tradicional del seguici festiu de la festa major)
– Instrumentació per a cobla d’en MANEL OLTRA I FERRER [Partitures
cedides per Ballets de Catalunya]
Dissortadament el mestre Manel Oltra
ens va deixar el passat mes de setembre a l’edat de 93 anys. És per aquest motiu
que hem volgut programar una obra seva.
(València, 8 de febrer del 1922 - Barcelona, 26 de
setembre de 2015) fou professor de música al Conservatori Superior de Música de Barcelona i compositor, especialment de música coral i per a cobla.
La seva família es traslladà a Barcelona quan en Manuel encara no tenia un
any, i és en aquesta ciutat on visqué i dugué a terme la seva activitat
professional. Amb catorze anys començà els estudis musicals amb el mestre Josep Font i Sabaté; la Guerra Civil i el servei militar al Marroc, però, en retardaren l'eclosió musical.
Tot i així, encara compaginà la forçada estada militar a Ceuta amb una plaça de professor al
Conservatori Hispano-marroquí de Tetuan (1944-1947). De tornada a la ciutat
comtal, va ser nomenat director de la coral del Club Excursionista de Terrassa i de la Institució Folklòrica Montserrat, de Barcelona. En aquest període
transcrigué nombrosos ballets populars catalans per a cobla i altres formacions
instrumentals. També exercí la docència a l'Institut de Rítmica Joan Llongueres i de director musical de l'Esbart
Montseny (a partir del 1955, i fins després del 1961).
Entre els anys 1957-1958 convalidà
els seus estudis de música al Conservatori Superior de Música de Barcelona de
la mà dels mestres Toldrà, Zamacois, Ricart i
Matas i Joan Gibert. Superada aquesta prova, s'incorporà
immediatament (1959, i fins al 1987) com a professor del centre. Deu anys més
tard passà a ser-ne catedràtic d'harmonia, contrapunt, fuga i formes musicals,
i encara en va ser sotsdirector entre els anys 1973 i 1981.
Va escriure una gran varietat de
música, que abasta la pràctica totalitat dels gèneres concertístics:
harmonització de melodies populars, música de cambra, simfònica, per a cobla i
cançons amb lletres de Pere Quart, Federico García Lorca, Rafael
Alberti i altres. Va destacar especialment en els camps de la música coral i la
música de concert per a cobla, i també fou autor d'una trentena de sardanes.
Com a reconeixement públic a la seva
obra, l'any 1994 va rebre el Premi Nacional de Música en l'apartat de
composició, i també obtingué el Premi Nacional de Cultura Popular i Tradicional
en la categoria de música tradicional, ambdós instituïts per la Generalitat de Catalunya. El 2006 rebé el Premi Nacional Agustí Borgunyó i l'abril de 2010 fou guardonat amb
la Creu de Sant Jordi per part de la Generalitat de Catalunya.
De Manuel Oltra és la frase: “L'art
està en la realització d'una idea. No en la idea. De la idea sola no en queda
gran cosa. L'obra d'art és la realització d'aquella idea; és posar-la sobre el
paper i després interpretar-la.”
I això és el que va fer amb les
conegudes melodies del ball de la cadeneta i la marxa dels nanos de Reus. Oltra
en va fer una versió instrumentada per a cobla per ser ballada per dansaires
d’Esbart. Gràcies a l’associació Ballets de Catalunya ens han cedit les
partitures i avui podrem escoltar aquesta versió per a cobla, d’una tonada tan
estimada per tots els reusencs i reusenques.
4.-
SANT PERE DE REUS (Sardana) – JOSEP MASÓ I QUER
Va néixer a l’Armentera
(Alt Empordà) el 22 de setembre de 1925. De ben petit va demanar a casa seva que
volia aprendre música. Així que a l’edat de 7 anys va començar els seus estudis
musicals. A partir dels 12 anys fins als 16 anys va estudiar fiscorn i harmonia
(composició) amb el mestre Josep Blanch i Reynalt de Castelló d’Empúries,
trombó de vares amb el mestre Modest Puig de Cassà de la Selva i amb el mestre
Josep Nadal de Barcelona, també trombó de vares. Va estudiar el violí amb el mestre Enric
Sans de Figueres.
Finalment, dels 30 als
32 anys, amplià els seus estudis d’harmonia amb el mestre Joan Prat i Forga
d’Olot.
Va formar part de les cobles-orquestres en
ordre correlatiu:
Bohèmia de Castelló
d’Empúries, Pau Rossinyol de Castelló d’Empúries, CasaBlanca de Girona i Iris
de Salt, la Principal d’Olot, la Principal de la Garrotxa, la Principal de Sant
Feliu de Pallerols i la Principal de Llagostera. A partir de l’any 1955 es traslladà a viure
a Olot. Conjuntament amb el seu germà Joan Masó i Quer van formar part de la
Cobla Principal d’Olot.
Fou professor de música
a l’escola de l’Orfeó Popular Olotí d’Olot del 1955 al 1960. També, fou mestre
de fiscorn i trombó de vares.
Finalment durant els
últims 11 anys formà part de la Cobla Orquestra Principal de Llagostera. Es jubilà l’any 1988.
Mantingué la seva
activitat musical en el camp de la composició fent la seva primera sardana
(Santa Cristina de l’Armentera) durant el mes de febrer de 1984 a l’edat de 58
anys. A partir de llavors es dedicà totalment a la composició de sardanes
dedicades a diferents indrets de Catalunya, majoritàriament de la província de
Girona i a les persones que més estimava. Durant la seva trajectòria artística va
crear 115 sardanes i 7 balls vuitcentistes.
Morí el 16 d’agost de
1991 a l’edat de 65 anys. va rebre diversos homenatges i reconeixements de les
seves obres. Algunes de les seves sardanes han estat enregistrades a
cd’s.
L’any 1990 va dedicar
al nostre patró, i a tots els sardanistes de la ciutat aquesta sardana que es
va estrenar pels volts de la festa major, concretament el 15 de juny de 1990 a
la plaça prim. Avui 25 anys després de la seva mort, tornarem a escoltar la
sardana Sant Pere a Reus.
 |
|
imatge del patró de Reus, Sant Pere.
|
 |
|
l'església de Sant Pere (la prioral) -
Reus
|
Baiges fou un dibuixant, artista i
compositor de sardanes. Nascut a Riudoms, va viure la major part de la seva
vida a Reus. Va estudiar a Riudoms i després a Barcelona. Va fer oposicions a telègrafs i va
guanyar la plaça de Reus i aviat s'hi va traslladar a viure
esdevenint un gran reusenc sense renunciar a Riudoms. Són molt conegudes les
seves caricatures de quasi tots els personatges de la ciutat. Va exposar les
seves obres de pintura a la Llotja, la Caixa d'Estalvis de Tarragona, la Caixa, Centre de
Lectura i la Galeria Anquin's a Reus, i la Torre Vella
de Salou i va decorar molts locals de reusencs.
Com a músic va destacar en la
composició de sardanes, la més coneguda de les quals és Peret Ganxet que
és quasi un himne reusenc. Va compondre també altres obres, com ara una comèdia
musical en un acte i caramelles. Va formar part de diferents orquestrines com a
bateria i també com a cantant. A la ràdio (Ràdio Reus) va dirigir el programa Néixer
una cançó on cada setmana presentava una nova cançó. Als darrers anys va
obrir un estudi a un carrer proper al Passeig de
Prim i es va dedicar principalment a la decoració. La ciutat de Reus li ha dedicat
un carrer.
D’entre la seva
producció sardanista, va escriure una sardana dedicada a la seva filla, que va
titular Maria Montserrat. Avui dia, la Montse Baiges es dedica a la docència a
l’escola Alberich i Casas, i ja fa més de 10 anys va fundar l’Alberichor, un
cor amb alumnes, de l’escola, que va participar fins i tot al programa de TV3 Oh
happy day. També és integrant del prestigiós cor femení Scherzo.
Per cloure aquest
concert tant especial, escoltarem la sardana de l’artista polifacètic del Món
de Reus, en Josep Maria Baiges Jansà.
El diumenge 31 de
gener, a les 18.30 hores, vine al Bràvium Teatre i descobriràs una nova banda
sonora del Món de Reus...
No
te’l deixis perdre!!!
Comentaris