REUS. 8 DE SETEMBRE. CONCERT EL PRÍNCEP DE LA TENORA. RICARD VILADESAU. CENTENARI DEL SEU NAIXEMENT

Els Jardins de la Casa Rull de Reus acolliran el dissabte 8 de setembre a partir de les 10 de la nit un extraordinari concert de música per a cobla i sardanes que ha preparat la cobla Reus Jove sota el nom de 

EL PRÍNCEP DE LA TENORA. RICARD VILADESAU.
CENTENARI DEL SEU NAIXEMENT (1918 – 2018)



La cobla Reus Jove oferirà un selecte repertori dedicat a glossar la figura del mestre Ricard Viladesau i Caner del qui l’any 2018 es celebra el centenari del seu naixement. És per això que la formació reusenca ha preparat una proposta musical basada en la figura d’aquest gran compositor, ensems que fou un dels grans divos de tenora al segle XX, fins al punt que una figura mundial de la música com Pau Casals l’adjectiva amb la ja popular frase de Príncep de la tenora. En ell, com a tenorista, es conjunten tota la dolçor, força i expressivitat que pugui aconseguir-se del popular i típic instrument català.

En la seva faceta de compositor Viladesau va saber destriar a voluntat aquesta riquesa de llenguatge musical que pot oferir-nos la cobla. Dintre d’aquesta àmplia gamma de composicions podem trobar els dos extrems de la qual són les dites sardanes de concert i les considerades només per a ballar, però en la seva música podem trobar una fusió excelsa per saber també, combinar els dos estils de forma magistral en una sola sardana. Sardanes en les quals ha demostrat el seu grau d’inspiració i ampli coneixement de la cobla, en dotar-les d'una acurada instrumentació: Girona 1808, Alt Empordà, Flors a la Moreneta, Marona, Selva i Empordà, En Jordi...

Capítol a banda mereixen les seves obligades. Amb títols com Oca amb naps, El tutut de l'avi, Sal i pebre, Impetuosa, Llibertat, El carrilet, Me la dedico, Pic, repic i repicó, L'avi Enric, Cala s'Alguer, A en Josep Coll, A en Ramon Rosell, Aquell rossinyol... ofereix bons exemples de sardanes escrites per al lluïment d’un instrumentista determinat. Va treballar àmpliament tots els instruments de la formació escrivint sardanes de lluïment per a gairebé tots els instruments de la cobla.


Us presentem un espectacle que basat en la música per a cobla i les sardanes del mestre Ricard Viladesau on repassarem algunes de les seves millors composicions, s’aniran interpretant títols de la seva extensa i àmplia producció amb unes acurades explicacions de les seves particularitats, anècdotes o motivació per les quals foren creades.
També cal esmentar música de ball, boleros i havaneres molt populars com Enamorado del marEl mar y túGavina bonica o Ullets verds. A més va compondre cant coral i música de cobla com Danses Catalanes, un vals per a cobla (va de vals)  o el pasdoble Fragància.

S’intercalaran en el programa, algunes de les sardanes emblemàtiques del mestre Ricard Viladesau, amb títols de caire més popular, algunes de les obres que foren mereixedores d’un premi de composició i sardanes de lluïment.  Amb aquest concert  homenatjarem la figura d’aquest músic calongí, tot aprofitant que enguany  commemorem el centenari del seu naixement.




L'espectacle comptarà amb el mestre Francesc Gregori i Pons, director titular de la formació, al capdavant del concert que tot seguit us en fem una petita sinopsi:



El concert constarà com és habitual de dues parts. Donat que el seu material com a compositor gaudeix d’una àmplia i nombrosa quantitat d’obres de gran qualitat artística i musical hem tingut una gran dificultat en fer la tria.

Finalment ens hem decantat per motius o petits detalls que fan que cadascun de les sardanes siguin diferents o especials, i les interpretarem per ordre cronològic de la data de la seva estrena.

  

PROGRAMA DEL CONCERT:


Primera part:


Ø  RECORDS DE TORRE VALENTINA [1933] (SARDANA) Viladesau comptava amb només 15 anys i actuava a les files de la cobla La Principal Calongina a la que havia debutat amb el flabiol i el violí a l’edat de 14 anys.  En aquesta primera època escriu la primera sardana. Durant molts anys (la guerra civil pel mig) s’havia donat per perduda o extraviada. En aquella època les sardanes es copiaven de forma manuscrita i s’hi acostumava a posar el segell del compositor. Curiosament després d’una intensa recerca, afortunadament han aparegut uns papers manuscrits de puny i lletra del mestre Viladesau en un arxiu de sardanes i música per a cobla. Es tracta de la seva òpera prima. La sardana com ell mateix descrivia, era senzilla però se li ha de reconèixer un valor històric i anecdòtic. Malgrat no ser gaire balladora, presenta alguns elements musicals de gran interès, més si tenim en compte que es tracta d’un jove adolescent de només 15 anys. A més a més, encara s’hi veu certa influència de les sardanes i ritmes emprats als anys 20 i 30 a l’empordà (amb els grans mestres Bonaterra, Vicens Bou, etc...)
Aquesta composició fou dedicada a un lloc de la població, de gran bellesa, un indret vora el mar que ha esdevingut turístic per excel·lència, ens referim naturalment a Torre Valentina. Viladesau encetava així un camí com a compositor que el portà a escriure més de dues centes sardanes, havaneres, boleros i un gran nombre d’arranjaments de ballables i peces de concert per a orquestra.

Ø  CALONGINA [1949] (SARDANA) Les sardanes de Viladesau són interpretades arreu del país, ha assolit ja un èxit ben remarcable. En aquella època (1949) ja destaca com a primer tenora de la cobla orquestra Caravana. Les altres cobles s’interessen per la seva música i l’hi demanen les partitures de les seves sardanes, que són interpretades amb l’aplaudiment general i la complaença dels músics. És el moment de compondre una sardana dedicada al seu poble: Calonge

Ø  GIRONA 1808  [1963] (SARDANA) Aquesta sardana és una de les més aconseguides de Viladesau i glossa en forma musical els fets de al conflagració de la guerra de la Independència, que es produí a Girona, amb els seus famosos setges de la ciutat, que comandada pel general Àlvarez de Castro va lluitar fins a l'extenuació, abans de ser envaïda per les tropes napoleòniques. En aquesta obra, de caire guerriller, sorgeixen tota una sèrie de ressons que evoquen aquest fet històric i en la música s'hi poden escoltar fragments del nostre himne Els Segadors, i de l'himne francès de La Marsellesa. Fou estrenada en plena dictadura franquista l'any 1963 i en la seva primera audició pública, hi havia el governador civil, i com a autoritat de l'època va identificar les melodies dels segadors i de la marsellesa i valia empresonar a tots els músics de la prestigiosa cobla La Principal de la Bisbal. finalment tot va quedar en un ensurt majúscul.  
Una obra que ha estat moltes vegades interpretada per a una o dues cobles, i que te una força musical considerable. S'ha escoltat també acompanyada de timbales que li dónen més impacte i existeix una versió instrumentada per a gran banda simfònica.

Ø  GIRONA A PEP VENTURA [1965] (SARDANA) Viladesau ha dedicat algunes de les seves sardanes a glosar i homenatjar la figura de Pep Ventura. Aquesta composició fou premiada en el concurs de música convocat per la ciutat de Girona l’any 1965 i en ella Viladesau hi expressa els seus sentiments vers la figura del primer gran tenora de la història moderna de la cobla. Qui fou introductor amb d’altres músics de l’època de la tenora a la formació de la cobla. Fou premiada amb el segon premi del concurs “la sardana de Girona” convocat per Ràdio Girona i  també guardonat per l’Obra del Ballet Popular en el dia de la Sardana.

Ø  JORDI I JUDIT [1973] (SARDANA OBLIGADA DE TENORA I TIBLE) En Jordi i la Judit són els dos néts que corren per la casa i són l’alegria de la família. L’avi Ricard no pot pas deixar passar l’ocasió per dedicar-los una agradable composició musical en forma de sardana. És una sardana plena de força i amb passatges de molta potència per part del metall, però els dos marrecs estan representats per la tenora i el tible. És una sardana obligada de tenora i tible, i amb molta feina per a tota la cobla.

Ø  VILADESAU I EL MAR [2009] (SUITE) INSTRUMENTACIÓ D’ANTONI MAS I BOU Una faceta important a la vida musical del mestre Viladesau, fou la de compositor de ballables (tot i que possiblement no és una tasca gaire coneguda). Destaquen títols com Enamorado del mar, El mar y tu, Gondolero de amor, etc…
Ell és autor de boleros famosos que més enllà de l’orquestra on tocava ell, també foren interpretats per cantats famosos de l’època com Jorge Sepúlveda i van participar amb els cantants Josep Casanovas i Linda Vera al “Festival de la Canción Latina” celebrat a Gènova el 1954  on va resultar-ne guanyador. 

VILADESAU I EL MAR és un arranjament molt ben aconseguit d'Antoni Mas Bou que recull els boleros i ballables més populars compostos per Ricard Viladesau. Hi podreu trobar música del propi Antoni Mas amb Viladesau i el mar, i les composicions “El mar y tu”; “Gavina bonica” i “Enamorado del mar” Tot seguit uns n’oferim un petit tastet.

Segona part:

Ø  EMPORDANIA [1980] (SARDANA) Aquesta sardana fou presentada al concurs de composició Francesc Basil de Figueres l’any 1980 i que fou guardonada amb el primer premi ex-aequo juntament amb Ramon Vilà i Tomàs Gil Membrado. Les tres composicions es van repartir el premi a parts iguals.  Viladesau demostra la seva tècnica musical que, sumada a una prolífica inspiració, ens ofereix una obra de gran rang artístic. En ella apareix un tema presentat per la tenora i un segon tema interpretat pel tible, que en el fort final barreja magistralment. És una sardana que fa molts lustres que no s’interpreta i que ha restat injustament oblidada als arxius.

Ø  EN PERET “BARRETÓ” [1984] (SARDANA OBLIGADA DE FLABIOL) ens trobem al 1984 i la cobla-orquestra Els Montgrins celebren el seu centenari. El seu fundador havia estat en Pere Rigau “barretó”, bon compositor i insigne flabiolaire, el mestre Viladesau va sumar-se a l’efemèride i va compondre aquesta sardana, alegre, balladora i de lluïment del seu primer instrument: el flabiol. Justament aquest 2018 s’escau el cent cinquanta aniversari del naixement del Peret Barretó.

Ø  NIU D’AMOR [1985] (SARDANA) Algú potser s’atreviria a dir la frase “no hi ha color”. El públic assistent al concert, dempeus, aplaudeix amb deliri i exaltació. El jurat compost per eminents músics coneixedors de la cobla, l’han donat guanyador. El públic també i a més a més, l’aclamen. Es tracta de la sardana Niu d’amor, que obté el doble guardó (jurat musical i públic) en el memorial Conrad Saló, del concurs musical que es celebra a la Bisbal d’Empordà. Té una romántica i molt inspirada lletra del seu amic Josep Martí i Clarà (en “bepes”). Aquesta sardana, a la plaça als aplecs o als concerts sonarà perfectament orquestrada, deliciosament sensitiva i melodiosament harmònica. Ha estat una de les composicions més reeixides i completes del mestre Viladesau.

Ø  L’EMPORDANET [1988] (SARDANA) Aquesta sardana fou premiada a Figueres, en els premis Francesc Basil de l’any 1988 i és dedicada a Josep Pla. Aquest nom de l’Empordanet, referit a allò que és la comarca del Baix Empordà el va crear als seus escrits i comentaris el mateix Josep Pla per a descriure aquesta zona i diferenciar-lo de l’altre Emporda. Vet aquí com Viladesau li dedica aquesta sardana en homenatge a qui fou el seu gran amic, l’escriptor Josep Pla.
Ø  FRAGÀNCIA [1995] (PASDOBLE) L’any 1995 la cobla Principal de la Bisbal vol enregistrar un disc de ballables d’estil vuitcentista però escrits en aquell moment, i per autors contemporanis. Així doncs encarrega a prestigiosos compositors del nostre país com Fèlix Martínez Comín, Manel Saderra Puigferrer, Jordi Molina, Joan-Jordi Beumala, Josep Cassú, Max Havart i molts altres autors. Evidentment no hi podía faltar el mestre Viladesau, que els va sorprendre amb una composició poc habitual en ell. Un pasdoble original per a cobla, i el titulà Fragància. Fou enregistrat al disc BALLS VUITCENTISTES PER AL SEGLE XXI i ens l’ha cedit amistosament la cobla bisbalenca per a la seva interpretació ja que la familia Viladesau no en disposava de cap exemplar en l’arxiu de partitures de l’autor.

Ø  BOMBOLLES [2002] (SARDANA ESTRENAda l'any 2018) El poema “El Balneari Vichy”, d'Eliseu Vilaclara, va servir de base pel 6è Premi Doctor Modest Furest i Roca, dedicat l'any 2002 a la composició d'una sardana per a cobla i veu. El certamen és organitzat per l’empresa Vichy Catalan de Caldes de Malavella,  al qual concorren una bona nòmina de compositors de renom i prestigi. El 16 de novembre del 2002, el jurat va donar el nom de les tres sardanes finalistes: Aquae calidae, de Josep Prenafeta; Danseu bombolles, de Joan Lluís Moraleda; i Bombolles de Ricard Viladesau. Hem de tenir en compte que Viladesau ja compta amb 84 anys d’edat i la seva salut és força delicada. Els últims anys de la seva vida ja no va poder escriure amb tanta abundància com havia fet uns anys abans. El veredicte va atorgar el primer premi a Josep Prenafeta i un accésit a Moraleda i Viladesau. 

Sigui com sigui, Viladessau no es va quedar cap exemplar del material d’aquesta sardana, i la familia en l’acte de donació de tot l’arxiu musical al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí, no consta en el catàleg d’obres en dipòsit. Fetes les consultes a un bon nombre de cobles de Catalunya, diversos arxius de sardanes i a coleccionistes de sardanes, ningú en sabia res de res. 

L’Eduard  Sendra, de la cobla Reus Jove ha estat treballant els últims mesos, contactant amb diverses persones de Caldes de Malavella, i sardanistes. Tampoc en tenen notícies ni coneixement. El comissari de l’exposició del centenari de Viladesau tampoc en sap res. No es rendeix i segueix rebuscant, fins anar a parar a les oficines centrals de Vichy Catalan a Barcelona, on després de fer les oportunes indagacions i gestions, aconsegueix la cessió del material original de Ricard Viladesau, i treu a la llum una sardana que malgrat no estar-ne al 100% segurs, podría ser perfectament que restés inèdita i no s’hagués interpretat mai en públic, o màxim s’hagués tocat el dia de l’entrega dels premis, però tots els indicis apunten que no es va interpretar al no ser la guanyadora.  Setze anys després de la seva composició, i tot aprofitant les facilitats que ens ha posat Vichy Catalan en la cessió dels materials de director i les particel·les de cobla,  el passat 27 de juliol es va re-estrenar  aquesta sardana basada en el poema del balneari Vichy Catalan, escrita per a veu soprano i piano, i amb la corresponent instrumentació per a cobla Disposem-nos a escoltar la sardana BOMBOLLES  del mestre Ricard Viladesau. 


Ricard Viladesau ha sabut compondre de manera que les seves obres arribin a la gent i agradin als balladors. Sense defugir d’una gran qualitat musical ha trobat motius d’inspiració molt escaients, que han permès que fossin atractives, que entressin en l’entrellat de la gent, i a més ho ha fet amb llenguatge amè. Les seves sardanes són fragments de la terra, són cants que surten de la nostra natura, de les nostres sonoritats, del nostre tarannà. I també, la majoria, són de bon tocar per part de les cobles, que saben perfectament que interpretant una obra del mestre quedaran bé i el públic estarà content i satisfet.

Viladesau ha escrit amb estil inequívoc, sabent el que fa, i procurant que el ballador gaudeixi amb les seves sardanes i que l’intèrpret s’ho passi bé quan les toca, amb noves sonoritats constantment, amb inèdites versions i fins i tot sorprenents cants.

Podem dir que Viladesau va aconseguir una fita inusitada i planera: fer ballar amb ganes, escoltar amb delectança i donar categoria i contingut als intèrprets de la seva música. 

CONCERT:  “EL PRINCEP DE LA TENORA:  RICARD VILADESAU I CANER

INTÈRPRETS: Cobla REUS JOVE sota la direcció musical del mestre Francesc Gregori

Flabiol i tamborí: MARINA GARCIA DE MATEOS
Tibles: JORDI GRIFOLL i JORDI OLESTI   
Tenores: NÚRIA FONT i JOSEP SECANELL  
Trompetes: JOAN CARLES JULIO i SERGI AGUADO
Trombó: XAVIER IDIARTE  
Fiscorns: AURELI ANDRÉS i JOAN BALLART 
Contrabaix: EDUARD SENDRA





Necessites més arguments? 


L'entrada és gratuïta i l'entorn dels jardins de la casa Rull, un racó immillorable. Tot sota l'atenta organització de l'institut  municipal Reus Cultura i dels bons amics de la Colla Sardanista Rosa de Reus. 


T'esperem dissabte 8 de setembre a les deu de la nit per gaudir d'una vetllada musical fantàstica. 


EL PRÍNCEP DE LA TENORA. RICARD VILADESAU.
CENTENARI DEL SEU NAIXEMENT (1918 – 2018)

No te'l deixis perdre!

Comentaris

Entrades populars