SIMBIOSI MUSICAL. CONCERT DE MÚSICA SIMFÒNICA CATALANA. DIUMENGE 11 DE MARÇ AL TEATRE BARTRINA
SIMBIOSI MUSICAL
Concert de música simfònica catalana
El proper diumenge 11 de març a les sis de la tarda oferirem un extraordinari concert conjuntament amb la Banda Simfònica de Reus. L'acte s'emmarca dins del cicle Reus a 4bandes, i servirà per a celebrar que la Banda Simfònica de Reus celebra deu anys des de la seva
fundació i la cobla Reus Jove en fa vint.
En la primera part
d’aquest concert podrem escoltar ambdues formacions musicals en solitari, i ens
oferiran sardanes i música catalana.
Comptar amb la
presència d’un director convidat com el mestre León, vol dir un treball rigorós
i de qualitat, i no podíem deixar passar l’ocasió per programar música escrita
per ell. En aquesta ocasió us oferirem l’Auca del Senyor Esteve, una rapsòdia
noucentista escrita pel mestre Jordi León i Royo l’any 1998.
En ella hi podreu
trobar una selecció de músiques inspirades en la novel·la homònima de Santiago
Rusiñol. La rapsòdia està basada en
danses d’inspiració vuitcentista i s’hi pot escoltar una masurca, un schottish,
una americana [havanera], una polca i un vals. La cobla complementarà el programa amb la Marxa Solemnial del mestre Josep Serra i Bonal (a mode d'obertura) i oferirà del conegut director orquestral Antoni Ros Marbà la seva sardana titulada Portaferrada.
Tot seguit, serà el torn de la banda Simfònica, que obrirà la seva actuació amb un pasdoble composat pel director convidat del concert. El va titular Homenatge i fou composat per a banda simfònica pel mestre León l'any 1999. i i lògicament s'interpretarà sota la seva direcció.
Tot seguit agafarà
el relleu el director titular de la banda, el mestre Joan Ramon Reverté, oferint una suite per a gran banda simfònica del compositor
Miquel Asins Arbó que va titular 1936.
La segona part del concert comptarà amb una
formació excepcional de músics a l’escenari amb la fusió de les dues formacions
musicals i sota la direcció musical del mestre Jordi León, per tal d’oferir un
programa simfònic d’autors catalans, amb una selecció d’obres de gran bellesa
instrumental i d’una qualitat musical extraordinària. S’alternaran dins del
repertori de la banda i cobla, una relació de músiques creades expressament per
a aquesta gran formació instrumental.
Es podran escoltar obres de Juli Garreta, Eduard Sendra, Ricard Viladesau, Joaquim Serra i Manel Oltra.
Comptarem amb l'estrena absoluta de la versió per a gran banda simfònica de la composició que Eduard Sendra va dedicar al món de l'esport, i que va titular LA SARDANA DE L'ESPORT i que servirà per a donar suport a la candidatura de "Reus Ciutat Europea de l'Esport 2019".
Tot seguit us deixem els currículums dels directors del concert:
DIRECTOR CONVIDAT:
 |
| el mestre Jordi León, director convidat al concert |
Jordi León i Royo (Barcelona, 15
d'abril de 1952) és intèrpret i professor de flabiol, oboè i compositor
de sardanes, música per a cobla, obres per a banda i música de cambra.
Les primeres nocions musicals les aprengué a casa: el
seu avi, Manuel León (Barcelona, 1875-1961) fou un excel·lent
intèrpret de cornetí, i el seu pare i el seu oncle tocaven, com a
amateurs, el fagot i el violoncel, respectivament. A partir dels
15 anys va cursar estudis de solfeig, harmonia i diversos instruments de vent
al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, on obtingué el títol de
professor superior d'oboè amb el mestre Domènec Segú. Posteriorment
va seguir estudis superiors d'harmonia, contrapunt i instrumentació amb el mestre Manuel
Oltra, i assistí a les classes de direcció d'orquestra del mestre Antoni
Ros Marbà. També perfeccionà l'estudi de l'oboè a França amb Michel Giot.
Ha dut a terme importants
treballs de recerca adreçats al perfeccionament dels instruments catalans i a
l'ampliació de llur àmbit de possibilitats. El 1970 va iniciar
l'estudi del flabiol amb el mestre Narcís Paulís, i
el 1976 va donar a conèixer el flabiol com a instrument de concert,
posant de manifest unes possibilitats inèdites fins aleshores. El 1977 fundà
la classe de flabiol i tamborí al Conservatori Municipal de Barcelona i des
de 1989 és professor d'aquest instrument al Conservatori del
Liceu de la mateixa ciutat. El 2003 va publicar un extens Mètode de
caràcter enciclopèdic que recull la seva experiència pedagògica i tots els seus
coneixements a l'entorn del flabiol i el tamborí.
Paralel·lament va cursar estudis
de tible amb Francesc Elies i Àngel Pont. De la seva
trajectòria com a instrumentista en destaquen la seva presència, com a solista
de tible, a la cobla La Principal del Llobregat (1975-1979); com a
flabiolaire, a la cobla Municipal Ciutat de Barcelona (1978-1988) i,
des de 1977, com a instrumentista d'oboè i de flabiol a la Banda
Municipal de Barcelona.
Ha estat director de la cobla
Sant Jordi des de la seva fundació, el 1983, fins
al 1990 i del 1993 al 2007. Amb aquesta formació ha
dut a terme una àmplia tasca de divulgació del gran repertori de música de
concert per a cobla, amb la recuperació d'obres inèdites o oblidades i nombroses
estrenes, que ha interpretat assíduament a les principals sales de concert de
Catalunya i dirigint un bon nombre d'enregistraments de gran contingut musical:
monogràfics de Toldrà, Lamote de Grignon, Rafael Ferrer, Josep
Serra i diverses obres de concert de Joaquim Serra, Manuel
Oltra, Robert Gherard, etc. Ha estat sovint sol·licitat com a
col·laborador en la direcció d'altres prestigioses cobles.
Més enllà de les seves tasques musicals, destaquen les
nombroses conferències arreu de Catalunya sobre els instruments de la cobla i
l'evolució musical de la sardana, col·laboracions amb la Gran Enciclopèdia
Catalana i la Revista Musical Catalana, participació en els treballs
d'acústica musical de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de
Barcelona, així com llur assessorament a diversos constructors de flabiols i
tamborins. Des del 2004 és un col·laborador habitual del Departament
de Música Tradicional de l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).
És autor d'algunes composicions de cambra adreçades,
generalment, als instruments de vent, com també d'una vintena de sardanes.
DIRECTOR TITULAR DE LA BANDA:
 |
| el mestre Ramon Reverté, director de la banda simfònica de Reus. |
Joan Ramon Reverté i Reverté Neix a Sant Carles de la Ràpita l’any 1973.
Inicia els estudis de trompeta a la Banda de l’Agrupació Musical Rapitenca amb Lluís Bages, i els finalitza amb R. Rodríguez i J. Espigolé. Ha fet cursos amb V. Oliver, M. López, M. Benterfa, V. Campos, E. Rioja, Rudi Korp, Spanish Brass i Viena Brass.
Ha estat membre de l’Orquestra Julià Carbonell de Lleida i ha col·laborat amb orquestres com la Simfònica del Vallès, l’OBC i la Camerata XXI. Forma part del quintet Forvmbrass, amb qui crea l’espectable infantil per conèixer els instruments de metall Forvmbrass i la fàbrica de metalls. Com a professor de trompeta ha estat a l’Agrupació Musical Rapitenca, a la Unió Musical de Tarragona i Camarles i a l’Escola Municipal de Cambrils i des del 1998 imparteix classes al Conservatori de Reus.
Va ser professor invitat a les XIX Classes Magistrals de la Lira Ampostina i convidat a impartir una classe magistral de trompeta al Conservatori de Lleida. Estudia primer de Direcció de Banda amb J. Rafael Pascual Vilaplana, amb qui també ha fet cursos a l’Escola de Música d’Albaida. Ha estat director de la Banda de Camarles i del projecte anual Banda Simfònica de la Diputació de Tarragona. És director de la Banda Simfònica de Reus des de la seva fundació.
A continuació podeu trobar el programa amb totes les obres programades per aquest concert:
PRIMERA PART
· MARXA SOLEMNIAL – JOSEP SERRA I BONAL
· PORTA FERRADA (Sardana) – ANTONI ROS I MARBÀ
· L’AUCA DEL SENYOR ESTEVE (Rapsòdia noucentista) – JORDI LEÓN I ROYO
1.- La Puntual (masurca)
2.- El Sr. Pau (schottish)
3.- D. Santiago (americana)
4.- Polca de l'Estevet
5.- Vals de la Tomasseta
 |
| Una imatge recent de la cobla, al final del concert de Figueres del passat 4 de febrer en motiu de la cloenda del Bicentenari de Pep Ventura i dins dels actes de la Capital de la Sardana |
Banda Simfònica de Reus en solitari
· HOMENATGE (pasdoble) – JORDI LEÓN I ROYO. (dirigeix el mateix autor)
· SUITE 1936 – MIQUEL ASINS I ARBÓ per a banda (director Ramon Reverté)
 |
| La banda Simfònica de Reus actuant al Teatre Bartrina de Reus |
SEGONA PART Repertori per a banda i cobla. Música simfònica catalana
· JUNY (sardana) – JULI GARRETA I ARBOIX. Arranjament per a banda i cobla de Joan Lamote de Grignon
· LA SARDANA DE L’ESPORT (sardana) – EDUARD SENDRA I NOGUÉS Instrumentació per a banda i cobla d’Eduard Sendra. [Estrena absoluta]. En suport a la candidatura de "Reus Ciutat Europea de l'Esport 2019"
· GIRONA 1808 (sardana) – RICARD VILADESAU I CANER. Arranjament per a gran banda simfònica, cobla i percussió de Joan Alfonso. [En el centenari del seu naixement]
· LA FIRA (esbós simfònic) – JOAQUIM SERRA I COROMINAS. Arranjament per a banda i cobla de Jordi León
· MONTMAGASTRE (Petit quadre simfònic) – MANUEL OLTRA I FERRER. Arranjament per a banda i cobla de Jordi León. (4)
Notes i observacions de les obres de la segona part:
(1) La versió de la sardana Juny és obra del mestre Joan Lamote de Grignon, que la va instrumentar l'any 1923 per a la Banda Municipal de Barcelona. Aquest director creia fermament que la plantilla de la banda havia d'incorporar de forma habitual i normalitzada els instruments catalans (flabiol, tenora i tible) i totes les instrumentacions de les obres per a banda eren fetes amb la inclusió dins de l'orquestració pertinent, amb aquesta particularitat. Gràcies a això, el gran públic ha conegut la difusió d'alguns dels nostres instruments més genuïnament autòctons.
(2) Aquesta sardana fou encarregada per la regidoria d'Esports de l'Ajuntament de Reus per celebrar els 25 anys de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona 92, i de la inauguració del pavelló olímpic municipal de Reus. Fou estrenada el 8 de setembre de 2017 durant la Gala de l'Esport que es va celebrar al citat pavelló. Les imatges són de la retransmissió en directe que en va efectuar Canal Reus Televisió. En aquesta ocasió, s'estrenarà la versió per a gran banda simfònica per tal de donar suport a la candidatura de Reus ciutat europea de l'esport el 2019
(3) De Ricard Viladesau se'n celebra el seu centenari, i es va prodigar especialment en el gènere de la sardana i amb algunes incursions al bolero i l'havanera. Aquesta sardana és una de les més aconseguides de Viladesau i glossa en forma musical els fets de la conflagració de la guerra de la Independència, que es produí a Girona, amb els seus famosos setges de la ciutat, que comandada pel general Àlvarez de Castro va lluitar fins a l'extenuació, abans de ser envaïda per les tropes napoleòniques. En aquesta obra, de caire guerriller, sorgeixen tota una sèrie de ressons que evoquen aquest fet històric i en la música s'hi poden escoltar fragments del nostre himne Els Segadors, i de l'himne francès de La Marsellesa.
Una obra que ha estat moltes vegades interpretada per a una o dues cobles, i que te una força musical considerable. S'ha escoltat també acompanyada de timbales que li dónen més impacte. fou estrenada en plena dictadura franquista l'any 1963 i en la seva primera audició pública, hi havia el governador civil, i com a autoritat de l'època va identificar les melodies dels segadors i de la marsellesa i valia empresonar a tots els músics de la prestigiosa cobla La Principal de la Bisbal. finalment tot va quedar en un ensurt majúscul.
L'any 1995 sota la supervisió del propi Viladesau, es va demanar al mestre Joan Alfonso l'arranjament per a gran banda simfònica d'aquesta obra, i fou estrenada per la Banda Simfònica de la Guàrdia Reial de Madrid. Us imagineu quina potència ha d'agafar una composició d'aquestes característiques? amb trompes, trombons, tota la secció de percussió, saxos, clarinets, i evidentment tota una cobla catalana?
És una oportunitat única de gaudir d'aquesta gran obra en forma de sardana i de pas, celebrarem el centenari del naixement del mestre Viladesau.
(4) L'any 2014 Barcelona va ostentar el títol de Capital de la Sardana i la Banda Municipal de Barcelona sota la direcció de Salvador Brotons va editar un CD titulat Cent anys de música catalana, i va incloure tot un reguitzell de sardanes i música per a cobla, degudament instrumentades per a la formació de banda simfònica. Gaudeix de l'obra de Manuel Oltra que tanca el programa del concert.
La Banda Simfònica de Reus i la Cobla Reus Jove han preparat aquest concert amb molta il·lusió i sempre tenint en compte efemèrides que es celebrin enguany i també intentant trobar un recorregut musical coherent i d'acord amb la línia estètica i artística del programa musical del concert. Per això hem dedicit titular-lo SIMBIOSI MUSICAL. Música simfònica catalana.
 |
|
Una instantània amb el mestre León, la banda Simfònica de Reus i la cobla Reus Jove assajant conjuntament
per a preparar el concert Simbiosi Musical del proper diumenge 11 de març al Teatre Bartrina de Reus.
Més de 70 músics a dalt de l'escenari.
|
Les entrades es poden adquirir a les taquilles del teatre o bé per la pàgina web:
Confiant que la selecció musical sigui del gust de tot el públic assistent i poguem gaudir d'un concert molt especial us animem a assistir a aquest concert extraordinari.
Us esperem el diumenge 11 de març a les 18 hores al Teatre Bartrina de Reus!
Comentaris