Benvingut al blog de la cobla Reus Jove

ESPEREM QUE PASSIS UNA BONA ESTONA VISITANT EL NOSTRE BLOG.
AQUÍ PODRÀS TROBAR NOTÍCIES, MÚSICA, VÍDEOS, FOTOS, L'AGENDA, ELS PROGRAMES I EN GENERAL, L'ACTUALITAT DE LA COBLA REUS JOVE

divendres, 29 de setembre de 2017

DISSABTE 7 D'OCTUBRE. EXTRAORDINARI CONCERT A PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS

El proper dissabte 7 d'octubre actuarem a PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS, tot oferint un extraordinari concert de música per a cobla i sardanes.

Serà amb la magnífica organització de l'Agrupació Sardanista de Palau-Solità i Plegamans, el suport de la Parròquia de Santa Maria i l'Ajuntament d'aquesta vila vallesana.

El títol del concert que us presentem, VESPRE SARDANISTA A PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS 

Es tracta d'una proposta musical inspirada en l’entorn de l’església parroquial de Santa Maria de Palau-Solità. Una església romànica del segle XII que acollirà aquesta vetllada musical el dissabte 7 d’octubre a les 19 hores.
església de santa maria de Palau-Solità i Plegamans

Els compositors s'han valgut de la seva particular font d'inspiració per crear obres de gran bellesa harmònica i artística, i nosaltres avui us l'oferim en forma de concert de cobla, amb una selecció variada i molt interessant de sardanes i música per a cobla. També inclourem bells passatges musicals inspirats en la Verge de Santa Maria de Palau-Solità i de la patrona de Catalunya, la Verge de Montserrat.

En la primera part d’aquest concert podrem escoltar diverses sardanes i una obra per a cobla:


En primer lloc escoltarem la sardana El cant dels ocells escrita l'any 1865 pel que podríem considerar "el pare de la cobla i de la sardana moderna": en PEP VENTURA I CASAS.

A Pep Ventura se li deu molt, ja que fou l’impulsor de que la tenora fos introduïda a la cobla, i que la cobla tingui la formació de músics que actualment encara conserva. A banda fou un dels primers grans compositors.

Podrem escoltar la melodia popular i anònima del cant dels ocells, molts anys abans que Pau Casals la fes immortal i li donés fama internacional, Ventura ja l’havia transcrit al pentagrama amb una composició en forma de sardana on es pot reconèixer a la perfecció la tonada d’aquesta música que inicialment era una nadala. De pas en commemorarem el bicentenari del seu naixement, ocorregut el 2 de febrer de 1817.

Continuarem amb la sardana Davant la verge, del mestre Enric Morera i Viura, del qui enguany es celebra els 75 anys del seu traspàs. Morera és autor de sardanes ben populars i conegudes com Baixant de la font del gat, la sardana de les monges o la arxiconeguda La Santa Espina.


Un músic català de fama internacional fou el violinista, compositor i director Eduard Toldrà, de qui escoltarem una sardana d’una gran bellesa i delicadesa:  La fageda d'en Jordà, escrita l’any 1925.


També hem cregut oportú programar una sardana titulada Roses del Brull del mestre Joaquim Serra i Corominas, escrita l’any 1953 als jardins del sanatori del Brull, mentre es recuperava d’una dolència respiratòria.



Per tancar la primera part hem considerat d'incloure una sardana dedicada a Palau-Solità i Plegamans:


L’entorn de l’església parroquial de Santa Maria de Palau-Solità acollirà aquest concert, i hem cregut oportú programar una sardana del compositor nascut a la Garriga, el mestre Manuel Blancafort, que va escriure l’any 1979 aquesta sardana, curiosament l’any que es va fundar l’Agrupació Sardanista del poble. Aquesta sardana està dedicada a la verge que presideix l’església que acull el concert i conté als curts la cançó popular “la Mare de Déu” i als llargs, inclou els “Goigs a Santa Maria de Palau-Solità” obra de Mossèn Adjutori Vilalta. Del mestre Blancafort es celebren els 120 anys del seu naixement i els 30 anys de la seva mort.

 Obrirem la segona part, amb una sardana plena de vitalitat i energia, una sardana del compositor gironí Josep Viader, del que enguany s’escau el centenari del seu naixement, es tracta d’una sardana molt inspirada escrita l’any 1959 i que va titular amb l’encertat títol d’Entre amics.

Passarem a la música per a cobla amb la interpretació del Virolai. L’himne dedicat a la Mare de Déu de Montserrat que, amb el pas del temps, ha esdevingut un símbol espiritual i patriòtic dels catalans. L'any 1880, es va convocar un certamen de composició celebrat a Montserrat amb motiu de les festes del Mil·lenari. Al concurs s'hi varen presentar 68 partitures amb l'objectiu de posar música al Virolai que havia escrit Jacint Verdaguer. Josep Rodoreda i Santigós (1851-1922) va resultar ser-ne el guanyador del concurs musical i aquesta és la música que cada dia es canta a la basílica de la Mare de Déu de Montserrat.

De Josep Maria Bernat es compleixen exactament 25 anys de la seva prematura mort i és l’ocasió perfecta per a retre-li un homenatge merescut. Fou autor d’obres que considerem dignes d’ésser escoltades novament. La seva prou coneguda condició de sastre que va compartir amb la seva altre gran passió: la sardana i la música.
Compositor que hom ha definit com a “el típic compositor post-romàntic; és a dir, tenia una visió transcendent de la música i de la vida, com tots els romàntics. Melòman de cap a peus, era habitual del Liceu i del Palau, i en la seva música es nota clarament la influència de compositors com Tchaikovsky o Mahler.”
Ens ha semblat adient incloure una sardana seva i hem triat la que fa referència a la comarca del Priorat, on la història diu que vingueren al segle XII des de la Provença uns monjos de l’Ordre de la Cartoixa a construir un monestir i fundaren així la primera cartoixa de la Península Ibèrica. Escolliren un paratge singular, protegit per la Serra Major de Montsant, on un pastor hi havia somiat àngels pujant al cel per una escala repenjada a la soca d’un pi, d’aquí el nom Escaladei o “escala de Déu”.
La cartoixa va subsistir fins el 1835 ja que els monjos hagueren de fugir i abandonar de forma urgent les seves terres, claustres, església i l’hostatgeria. En només dos anys la majestuosa cartoixa restà convertida en un munt de ruïnes degut als saquejos i expoli constant.
Avui dia es poden visitar les seves ruïnes. Josep Maria Bernat va composar una sardana per presentar al concurs de composició Francesc Basil de Figueres i que en resultà guanyadora en l’edició de l’any 1979. És la titulada Scala Dei que segons el propi compositor és la sardana que ell considera més elaborada de la seva producció.

El director i compositor Jordi León, va composar Missatge poètic, una sardana que està inspirada en la lectura de poesies amoroses de diversos autors catalans del segle XX (autors com Josep Carner, Marius Torres o Miquel Martí i Pol). En aquesta música, hi trobareu una sardana intimista d'estructura discursiva, escrita en llenguatge clàssic-romàntic i pensada per al lluïment expressiu del primer tible, en un protagonisme sense estridències.

Comptar amb la presència d’un director convidat com el mestre León, vol dir un treball rigorós i de qualitat, i no podíem deixar passar l’ocasió per programar música escrita per ell. En aquesta ocasió us oferirem la Fantasia Catalana, una selecció de temes populars catalans, escrita pel mestre Jordi León i Royo l’any 1985. En ella hi podreu trobar temes tan coneguts com Pel teu amor rosó, Baixant de la Font del Gat, L'Hereu Riera, L'emigrant i La Moreneta.

La cobla Reus Jove ha preparat aquest concert amb molta il·lusió i sempre tenint en compte efemèrides que celebrin enguany i també intentant trobar un recorregut musical coherent amb l’entorn i la població que acull aquest extraordinari concert. Confiant que la selecció musical sigui del gust de tots els assistents, si els aplaudiments són generosos encara ens reservarem alguna altre sorpresa musical per a tot el públic present.


PRIMERA PART
  • El cant dels ocells, sardana (1865) – Pep Ventura i Casas
    En el bicentenari del seu naixement

  • Davant la verge, sardana (1908) – Enric Morera i Viura En el 75 aniversari de la seva mort

  • La fageda d'en Jordà, sardana (1925) – Eduard Toldrà i Soler
page3image19856
  • Roses del brull, sardana (1953) – Joaquim Serra i Corominas En el 60è aniversari de la mort del compositor

  • La Verge de Palau-Solità, sardana (1979) – Manuel
    Blancafort i de Roselló
    Sardana dedicada a la Verge de Santa Maria de Palau-Solità. Inclou els goigs de Santa Maria de Palau-Solità. 120è aniversari del naixement i 30 anys de la mort del compositor.

    SEGONA PART

  • Entre amics, sardana (1959) – Josep Viader i Moliné En el centenari del seu naixement
  • El virolai, himne a la Mare de Déu de Montserrat (1880) – Josep Rodoreda i Santigós. Arranjament per a cobla d’en Jordi León.
  • Scala Dei, sardana (1979) – Josep Maria Bernat i Colomina En el 25è aniversari de la seva mort

  • Missatge poètic, sardana (2011) – Jordi León i Royo



  • Fantasia catalana, selecció de temes populars catalans
    (1985) - Jordi León i Royo.
    Inclou temes populars catalans com per exemple: Pel teu amor rosó, Baixant de la Font del Gat, L'Hereu Riera, L'emigrant i La Moreneta, entre d’altres...

    Cobla Reus Jove
    Jordi León, director convidat

    EL DIRECTOR CONVIDAT:

el mestre Jordi León, director convidat del concert

Jordi Leon i Royo (Barcelona, 15 d'abril de 1952) és intèrpret i professor deflabiol, i compositor de sardanes i música de cambra .
Les primeres nocions musicals les aprengué a casa: el seu avi, Manuel León (Barcelona, 1875-1961) fou un excel·lent intèrpret de cornetí, i el seu pare i el seu oncle tocaven, com a amateurs, el fagot i el violoncel, respectivament. A partir dels 15 anys va cursar estudis de solfeig, harmonia i diversos instruments de vent al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, on obtingué el títol de professor superior d'oboè amb el mestreDomènec Segú. Posteriorment va seguir estudis superiors d'harmonia, contrapunt i instrumentació amb el mestre Manuel Oltra, i assistí a les classes de direcció d'orquestra del mestre Antoni Ros Marbà. També perfeccionà l'estudi de l'oboè a França amb Michel Giot.
Ha dut a terme importants treballs de recerca adreçats al perfeccionament dels instruments catalans i a l'ampliació de llur àmbit de possibilitats. El 1970 va iniciar l'estudi del flabiol amb el mestre Narcís Paulís, i el1976va donar a conèixer el flabiol com a instrument de concert, posant de manifest unes possibilitats inèdites fins aleshores. El 1977 fundà la classe de flabiol i tamborí al Conservatori Municipal de Barcelona i des
de1989és professor d'aquest instrument alConservatori del Liceude la mateixa ciutat. El 2003 va publicar un extens Mètode de caràcter enciclopèdic que recull la seva experiència pedagògica i tots els seus coneixements a l'entorn del flabiol i el tamborí.
Paralel∙lament va cursar estudis de tible amb Francesc Elies i Àngel Pont. De la seva trajectòria com a instrumentista en destaquen la seva presència, com a solista de tible, a la cobla La Principal del Llobregat (1975-1979); com a flabiolaire, a la cobla Municipal Ciutat de Barcelona (1978-1988) i, des de 1977, com a instrumentista d'oboè i de flabiol a la Banda Municipal de Barcelona.
Ha estat director de la cobla Sant Jordi des de la seva fundació, el 1983, fins al 1990 i del 1993 al 2007. Amb aquesta formació ha dut a terme una àmplia tasca de divulgació del gran repertori de música de concert per a cobla, amb la recuperació d'obres inèdites o oblidades i nombroses estrenes, que ha interpretat assíduament a les principals sales de concert de Catalunya i dirigint un bon nombre d'enregistraments de gran contingut musical: monogràfics Toldrà, Lamote de Grignon, Rafael Ferrer, Josep Serra i diverses obres de concert de Joaquim Serra, Manuel Oltra, Robert Gherard, etc. Ha estat sovint sol·licitat com a col·laborador en la direcció d'altres prestigioses cobles.
Més enllà de les seves tasques musicals, destaquen les nombroses conferències arreu de Catalunya sobre els instruments de la cobla i l'evolució musical de la sardana, col·laboracions amb la Gran Enciclopèdia Catalana i la Revista Musical Catalana, participació en els treballs d'acústica musical de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de Barcelona, així com llur assessorament a diversos constructors de flabiols i tamborins. Des del 2004 és un col·laborador habitual del Departament de Música Tradicional de l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).
És autor d'algunes composicions de cambra adreçades, generalment, als instruments de vent, com també d'una vintena de sardanes. 

LA COBLA I ELS MÚSICS:


El dia del concert actuaran amb la cobla Reus Jove els músics següents:

Flabiol i tamborí: MARINA GARCIA DE MATEOS
Tibles:  JORDI GRIFOLL  i XAVI PINYOL 
Tenores: NÚRIA FONT i JOSEP SECANELL  
Trompetes: JOAN CARLES JULIO i CARLES MARTÍ
Trombó: XAVIER IDIARTE 
Fiscorns: AURELI ANDRÉS i JOAN BALLART
Contrabaix: EDUARD SENDRA 


Us calen més ingredients?
Us esperem a tots, el proper dissabte 7 d’octubre a les 19 hores a l’església parroquial de Santa Maria de Palau-Solità  per gaudir d'aquesta magnífica vetllada musical.


No us ho perdeu!!!